LA PENYA

dimecres, 16 de setembre de 2009

Aquest és el casalot a on vaig passar la meva infantesa. El meu pare adoptiu fou un pirata del Carib anomenat Ratham el Pollós, també conegut a les Antilles com a Ratham el Merdós. Va fer fortuna durant la meitat del passat segle fins que aconseguí prou or per retirar-se. Abans, però, em va comprar a mi molt bé de preu: vint sextercis de plata i un nomeolvides d'or. Això fou a meitat dels anys seixanta, quan jo tenia tan sols sis mesos d'existència i un soldat de la illa Martinica em trobà sota una col i em portà al port, a on en Ratham em descobrí. Ningú sap què va passar amb els meus pares biològics. " Només veure't tan menut i amb aquells ulls verds que em fitaren amb una intensitat desconeguda per mi fins aquell moment, vaig saber que acabava de tenir un fill " sempre em diu, o em deia, perquè ja fa vint-i-dos anys que és mor a seixanta-sis anys d'edat. O sigui, que quan em va adoptar ( a baix preu ), tenia quaranta-quatre anys , l'edat que jo tinc ara. Així, doncs, agafà la seva fortuna i marxà cap a Sabadell, ciutat a on havia nascut i havia estat criat per un seu oncle marquès, i es va fer construir el castell. Va tenir varies dones, o sigui, que jo vaig tenir diverses mares: la Fàtima, dorígen àrab; La Clàudia, alemanya; La Shiro, japonesa i d'altres que ja no recordo. Li agradava la varietat , al paio.