LA PENYA

dijous, 29 d’octubre de 2009

Comercial

Durant la meva vida m'he dedicat a tot tipus de feines i treballs i sempre he procurat ser complidor i honest. Una cosa no treu l'altre. Vull dir que pots considerar que el cabró del teu jefe t'està explotant miserablement o que l'encarregat de torn és un mitja merda que es pensa que és algú perquè te un càrrec, però si has decidit que jugues al seu joc no pots posar tu les normes, si de cas has de proposar un joc nou. He tocat el tema de les vendes en diferents ocasions. Comercial. Enciclopèdies, articles de papereria, depuradores d'aigua, cursos d'informàtica, beterwere ( com el taper però beter ), congelats i jerseis de llana. Em penso que no me'n deixo cap.És una feina que està bé, ningú t'emprenya, no has d'estar tancat tot el dia i pots conèixer tota mena de gent, la qual cosa no sempre és d'agrair, però l'important és que t'ho pots arreglar a la teva manera. El problema és que has de vendre i si no, no cobres o cobres poc, cosa que em passava sovint. Per exemple, l'última empresa per la que vaig treballar de comercial va ser en un taller que fabricava jerseis de llana per a l'estiu. Jo, personalment, tenia molts inconvenients a l'hora de convèncer als clients. Tots deien el mateix: que amb aquesta prenda passarien calor i jo, tot i que sóc una persona de recursos, em quedava sense arguments. Altres comercials es feien un fart de vendre, sobre tot un. El recordo perfectement: alt i prim, ulleres rodones i fosc de pell. Era d'orígen àrab i tothom el coneixia com l'Obama.No sé què se n'ha fet del xicot, però és ben segur que ha triomfat. Jo, en vista del èxit, vaig decidir llogar una caravana i muntar una xurreria.