LA PENYA

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Nihilisme

Sovint fem afirmacions com ara que avui en dia s'han perdut els valors, que la joventud actual no té cap fita ideològica, que la societat actual està fotuda i que si tomba i que si gira. No seré jo qui posi en dubte aquestes reflexions. El què si tinc clar és que el què havia abans no servia i el què hi ha ara no es pot aguantar. Trobar noves fòrmules no és cosa fàcil. Ja es va intentar fa 150 anys amb el nihilisme. Aquesta corrent de pensament, que ve a significar la negació de tot plegat, ofereix, bàsicament, dues vesants: una de positiva i una altra que seria més aviat negativa. Durant aquest segle i mig s'ha utilitzat de manera diversa, segons els interessos de qui se la feia seva i ha defensat idiologies tan dispars com la esquerra més progresista o el nacionalsocialisme, directament. El màxim exponent del nihilisme fou Nietsche amb la seva frase de "Déu ha mort", atorgant tot el protagonista a l'home i al superhome, obligant així a un canvi radical de valors. Val a dir que l'home del bigotet acabà els seus deu útims anys de la seva vida en un sanatori mental. I és aquí a on vull anar a parar, no a un sanatori mental, sino a la qüestió del canvi de valors o de plantejaments que no són vàlits per uns altres d'alternatius. La temptació de carregar-s'ho tot és molt forta i sovint lícita, però s'ha de tenir algun recanvi per què la cosa tingui sentit.