LA PENYA

dimecres, 9 de desembre de 2009

PASSIÓ

L'altre nit vaig somiar que tornava al Pau Vila. Era una tarda de finals de maig lluminosa i xafogosa i faltava poc pel final de curs. En aquest institut públic de Sabadell hi ha passat la flor i nata de la ciutat. En el somni, jo tenia disset anys, era prim i lluïa una espessa cabellera. Estava trist. No sabia ben bé per què, però em sentia intranquil i amoïnat. De sobte vaig adonar-me de la situació; l'estava buscant i no la trobava. Se n'havia anat. Ella no hi era. Havia fotut el camp amb ell. Porca misèria. Després de tants anys, encara la somio i la recordo perfectement: llarga melena negre i lluent, pits ferms, cul rodonet i ben format i un somriure dolç i encisador. Ella va ser la meva primera gran passió. L'última imatge que guardo de M. és el dia del seu aniversari, feia divuit anys. Ens vam trobar a l'entrada del institut; ella duia un vestit blau i els profes anaven de gris. La roba se li arrapava al seu cos ben format i mostrava tot el llarc de la cama per sobre el genoll, les sabates negres de taló d'agulla la feien balancejar amb gràcia i armonia. En aquell moment jo ja anava a mil. Mai , però, vaig poder fer-m'ho amb ella. No vam passar de miradetes, paraules dolces i algun petonet. Un dia vaig arribar a classe amb una petita ferida a la ma, quan ella se'n va adonar va començar a fer-hi petons. Això va ser tot. Es va acabar el curs i tots dos varem deixar l'institut Pau Vila. Vaig perdre el contacte amb M. per sempre més.