LA PENYA

dissabte, 30 de gener de 2010

ESCRIPTOR MALEÏT

Vaig començar a escriure fa cosa d'uns deu anys. Abans, però, m'havia llegit tota mena d'obres d'autors de diferents èpoques i estils i m'havia familiaritzat en diversos gèneres i subgèneres, en el cas que això últim existeixi. Però no va ser fins arribar a Bukowsky que vaig decidir fer-me escriptor. Vaig descobrir-lo amb els Escrits d'un vell indecent i a partir d'aquí vaig devorar tota la seva obra en qüestió de setmanes. Això de l'escriptor maleït ho vaig trobar força interessant. Així que, sense pensar-m'ho massa, vaig iniciar la meva carrera com a literat. Però per aconseguir l'estatus desitjat m'hauria de convertir en un tarambana, alcohòlic i faldiller. La primera cosa no em suposà cap problema, ja que el meu tarannà dispers i pòtol em facilitava l'objectiu. La segona condició era més complicada; en aquell moment no comptava ni amb feina ni amb ingressos de cap mena, així que m'era difícil adquirir packs de cerveses o ampolles de whisky. Vaig optar per col·locar-me amb iogurts i llet caducada. La tercera opció era del tot inabastable. En tots aquests anys no he parat d'escriure i de presentar-me a tota mena de premis literaris: novel·la, narrativa curta, microrelats, poesia i fins i tot he arribat a escriure haikús. Fins ara no he guanyat cap premi ni he obtingut cap reconeixement, però no em desanimo; estic convençut que acabaré sent el Dostoievski del segle XXI. Hi tinc molts punts en comú: un munt de deutes i l'afició al joc.