LA PENYA

dimecres, 24 de febrer de 2010

SELF MADE SPY

El juny de 1944 les tropes aliades desembarcaven a Normandia, duent a terme una operació secreta el nom de la qual era Overlord, mentre els alemanys els esperaven al pas de Calais. Bona part de l'èxit de la operació es deu a en Joan Pujol Garcia, més conegut com a Garbo. En Joan va néixer a Barcelona el dia dels enamorats de 1912. No hi han dades destacables de la seva primera joventut, probablement perquè no va fer res digne de menció. Quan va esclatar la guerra en Pujol va ser cridat a files, com la majoria dels homes de la seva edat i condició, però ell no tenia cap intenció d'agafar un fusell i posar-se a clavar trets i, ni molt menys, rebren cap, així que va defugir la invitació. Va aconseguir un pis a prop de la Catedral i s'hi va amagar durant un any i mig. Durant aquell temps va viure en condicions lamentables: disposava de poc menjar, no tenia cap contacte amb ningú i no podia sortir del pis en cap moment. Va patir un deteriorament físic important ( i qui sap si també psicològic ) ; va perdre quilos i cabells. Passat aquest temps va haver de sortir i allistar-se si no volia ser afusellat per desertor. Quan va adonar-se que els republicans no tenien cap opció de guanyar la guerra, va decidir canviar de bàndol. Una nit de lluna plena, fent guardia en el front, va creuar les línees per anar-se a trobar amb el bàndol nacional. A mig camí, però, va ser descobert i els qui foren fins llavors companys d'armes, van obrir foc. En aquell moment uns núvols espessos varen ocultar la lluna enfosquin del tot l'escenari i impedint la visibilitat dels tiradors, fet que salvà la vida d'en Pujol, moment recordat per en Garbo la resta de la seva vida, que no deixà mai de posar ciris a sants i verges per tal d'agrair-los els serveis prestats. Els nacionals no el varen rebre amb els braços oberts, precisament, però el van acceptar. Quan va acabar la guerra s'havia de començar a treballar i en Pujol va obtenir una feina pesada i poc remunerada, així que la va deixar. Tenia altres plans: fer d'espia. Això sí que era una feina com Déu mana. I ben pagada. Va oferir-se als anglesos , però aquests, després de saber que en Pujol no tenia cap experiència en aquell camp i ni tan sols sabia anglès ( només parlava català i castellà ) el van rebutjar. Així fins a quatre vegades. Finalment va oferir els seus serveis als nazis i el van acceptar. Aquí val la pena aturar-se un moment. Si donem un cop d'ull a les diverses biografies que hi han del personatge, veurem que es dóna per fet que les intencions d'en Garbo eren, des de bon començament, fer de doble espia. Això és difícil de creure. En primer lloc, quan va començar a col·laborar amb els alemanys, els anglesos l'havien rebutjat varies vagades, per tant ell no podria saber que finalment seria acceptat per aquests últims. En segon lloc, no era un activista lluitant per a una causa concreta, més aviat era un supervivent. I tercer, donat els seus antecedents a la guerra civil, és fàcil deduir que era un home amb facilitat per adaptar-se a qualsevol situació. Aquestes últimes consideracions són opinions meves, per tant, amb valor escàs o nul. El què si són fets constatats és que durant la col·laboració amb els nazis en Pujol, que no va viatjar mai a Londres, enviava els missatges des de Lisboa, obtenint la informació a través de mitjans de comunicació anglesos que arribaven a la capital portuguesa. I el què no sabia, s'ho inventava. Resulta increïble que els nazis s'ho empassessin tot; aquella gent era moltes coses menys innocent. Això em fa pensar, una altra vegada que, potser, no coneixem tota la veritat. Ja se sap, les llegendes es forgen a base de fets consumats i de certa inventiva. Sigui com sigui, s'ha de reconèixer que en Joan era un tipus amb un talent especial, tot i que tenia dificultats a l'hora de calcular el valor de les diferents divises que havia d'utilitzar. Finalment, però, els britànics es van adonar del diamant en brut que tenien a l'abast i el van captar per a la seva causa. A partir de llavors en Garbo va convertir-se en agent del MI5. El seu paper com a agent doble fou impecable. Els nazis pagaven les nòmines de 14 agents inexistents que col·laboraven amb en Garbo. El desenllaç de tot plegat és prou conegut. Llavors en Joan Pujol, casat i amb fills, va decidir fer-se passar per mort. Opció raonable, tenint en compte el paper que havia jugat en el desenllaç de la guerra. S'inventà una malaltia tropical. La veritat només va ser coneguda per a la seva muller, fins que el 1984 un periodista el va descobrir a Venezuela, a on havia estat vivint fins llavors. Morí el 1988 a Caracas. El nom de Garbo va ser cosa dels britànics, pels dots d'actor que havia demostrat l'espia. Humor anglès.