LA PENYA

dimecres, 28 de juliol de 2010

L'ESPLAI

L'esplai, l'última frontera. En aquell casalot del carrer Sant Joan un munt de nanos i nanes es troben els dissabtes a la tarda per fer gresca i xerinola, sota la mirada desenfadada d'uns monitors progres més ocupats en fumar porros i passar-s'ho bé. Els preadolescents excitats miren de descobrir allò que encara no saben però que ja intueixen, i així arribar allà a on ha estat tothom menys ells.
Diari d'un bord.- Any II després de la dictadura. Acabo de fer els dotze anys. Els meus amics i jo ens hem trobat el dissabte a primera hora de la tarda ( després del Mazinger Z ) i hem anat cap al CAU, el grup d'esplai. Els monitors són joves i simpàtics; entre tots decidim què podrem fer durant la temporada, com ara fer sortides i, quan arribi el bon temps, anar d'excursió. Més tard han arribat tot de noies de la meva edat. Semblen més grans i algunes són força maques. No ens fan gaire cas, però. Parlen de qui és més guapo, l'Starski o el Hutch.
Any III d. de d. Comença una nova temporada. Es planeja una excursió a Castellterçol. Els meus amics habituals no s'hi apunten, així que hi aniré amb tot de desconeguts, llevat dels monitors. Per sorpresa meva, gairebé tots són noies, però aquestes són simpàtiques. Fem nit en un casalot molt xulo; expliquem històries i ens ho passem bé. Conec a la Dulce. És un any més gran que jo i més tímida, que ja és ser tímida. Ens fem una mica amics, fins i tot dormim un al costat de l'altre. Cadascú dins el seu sac, es clar.
Any IV d. de d. Final de la dècada de les patilles i dels pantalons de pota d'elefant. Comencem la temporada anant al CAU, però ja no hi queda ningú. Es desfà el grup. S'acaba una època. Començo a treballar al bar i a anar a classes de nocturn al Pau Vila. No m'agrada treballar però sí anar a l'insti. Començo a fumar i perdo la poca innocencia que em queda.