LA PENYA

dijous, 19 d’agost de 2010

Ja ningú diu bé l'hora en català. Tot és i quart, i mitja o menys quart. Ningú diu un quart, dos quarts o tres quarts. Hòsti tu, no és tan difícil. I ja no parlem del bonic un quart i mig o dos quarts i mig, et pendrien per un excèntric amb ganes de tocar els collons a la gent normal. Tot i així, jo continuu fidel a la tradició i dic l'hora com Déu mana. Això sí, l'altre dia una noia em preguntà l'hora i, després de afirmar-li que era un quart de vuit, quedà pensativa uns instants i marxà en pos d'algun altre ciutadà que parlés normal. Fins i tot el noi que l'acompanyava-un d'aquells paios amb samarreta imperi i tatuatges- em mirà malament. Qualsevol dia em trencaran la cara. Tot sigui per la defensa de la llengua.