LA PENYA

dimarts, 16 de novembre de 2010

Potser és una qüestió de percepció. Dóna la impressió que el jovent d'avui en dia és mal educat, mal criat, incívic, indisciplinat i poc donat a la cultura de l'esforç. Ni-ni, "botellons", pastilleros, alumnes que peguen als professors, fills que insulten als pares, nanos que s'encaren a persones grans. La fí del món. Mirant enrere i fent un exercici de memòria, recordo quan jo era un adolescent. Era un bon nano però, tot i així, sovint tenia problemes amb els grans; constantment em renyaven, em recriminaven la meva mala educació, m'esbroncaven i m'havien de recordar que només era un crio. Jo ho trobava injust. Altres nanos, més rebels, tenien agres enfrontaments amb qualsevol forma d'autoritat. En Jim Morrisson ja cridava alló de " ho vull tot i ho vull ara ". Ara em molesten certs comportaments d'altres persones que fa 25 anys ni hi parava atenció. Potser és una qüestió de percepció.

3 comentaris:

Lale Mur. ha dit...

els angelos ho anomenan "generation gap" :)
Però, ho haig de dir que els nens d'avui realment són menys educats, perquè ni els professors, ni els pares no poden ni renyir, ni tocar-los, porque els seus drets estan protegits per la llei. Anglaterra ara mateix està vivint una crisi dels nens criminals, nens que fan tot el que els dóna la gana, fins i tot denuncien als seus pares si els pares volen educar-los d'una manera una mica més estricte. Ningú vol ser professor/a al institut, perquè és massa dur haver de tolerar-los. Quina pena!
Gràcies per les teves reflexions.
Salutacions,

Un lloc per evadir-se ha dit...

No crec que només sigui percepció teva, s`ha perdut el respecte als majors i l`educació. El jovent d`avui en dia estàn massa consentits i pensen que ténen dret a paraula quan encara no ténen ni un coneixement format d`ella. Emperò la culpa no és d`ells sinó de tots aquells que els hem/han donat més protagonisme del que mereixen.

Jo, quan era petita (ò més jove) esperava el meu torn de paraula i no l`exigia ni imposava, com fan els adolescents d`ara.

Libre Albedrío ha dit...

Mmmm no sé Gregori, tinc dos fills (filla-fill) amb una ja he passat mitja adolescència, amb l'altre la estic passant ara i uffff!!! jo vaig ser molt i molt rebel, però tenia uns mínims valors d'on eren certs límits cap als altres. Ja no et parlo de la meva feina com ha canviat el tracte amb pares i nens...