LA PENYA

dissabte, 4 de desembre de 2010

EL CONTRACTE SOCIAL

           Mesos enrera vaig parlar d'en Hobbes (1588-1679) i de la seva teoria , amb la  famosa sentència la qual afirma que l'home és un llop per l'home, assegurant que l' individu necessita un sistema de govern fort i autoritari per evitar les seves pulsions negatives i poder conviure en pau. Seguint aquest fil, Jean-Jaques Rosseau ( 1712-1778 ) va teoritzar sobre aquest tema arribant a una conclusió ben diferent, referint-se a l'home com un ésser amb una naturalesa bona, sotmés a la tirania de la cultura, ciència i art, les quals corrompen l'esperit lliure innat de l'individu. Tot plegat queda constància en la seva principal obra,  El Contracte Social. Actualment sabem del cert que l'entorn social, l'educació i la cultura són determinants  per l'individu, però cal remarcar que no és l'únic factor a tenir en compte. En primer lloc, si parteixo de la base de posar-me a mi mateix com a exemple ( com a individu comú que represento ) me n'adono que no sóc un ésser d'una sola peça, això és, sóc dual, contradictori, amb llums i ombres ( Jekyll i Hide, per dir-ho d'alguna manera ), que sóc capaç de coses bones i de coses que no estan bé. Obviament, a l'igual que la majoria dels mortals, em refereixo a fets sense una gran transendència: no he fet grans heroïcitats ni he comès terribles crims. Dit això, si aprofundim  en certs comportaments humans , ens podem trobar en conductes que es podrien considerar de caràcter únic. Per exemple:  una persona amb un entorn social i familiar hostil, sense cap mena d'educació ni protecció dels seus, pot arribar a convertir-se en un subjecte capaç de cometre tota mena de crims, però també és cert que una altra persona en les mateixes circumstàncies ha estat capaç de, amb esforç i sacrifici, sortir-se'n força bé; també podem trobar el cas de soldats en un mateix conflicte actuant de manera molt diferent, un es capaç de, sota el refugi de la impunitat, cometre barbaritats contra  altres persones, mentre que un altre seria incapaç de ser brutal amb una persona indefensa. També trobariem exemples  en sentit contrari,  persones que, sota pressió i arriscant la seva vida, poden ser extremadement generoses i solidaries. Aquests exemples es poden aplicar, per extensió, a pobles, nacions i civilitzacions.

     La hipòtesi Rousseauliana és atractiva, principalment pel seu caràcter llibertari. Però, no és cert que la història de la humanitat és la història de la lluita de l'home per dominar i controlar la naturalesa ? Quin tipus de societat tindriem si prevalgués la naturalesa humana ? Encara més, quina és la veritable naturalesa de l'home? Com sempre moltes preguntes i cap resposta. 

4 comentaris:

Lale Mur. ha dit...

La naturalesa de l'home és controlar als altres i al món, i sempre ho ha sigut.
Al meu parer, no hi ha res dolent en control, si és un control sense violència, amb les lleis i regles, i amb respecte pels drets de la gent. Perquè l'anarquia tampoc serviria pels humans. L'anarquia motivaria que sortissin les maldats d'alguns homes. La clau és aconseguir balance entre el control i democràcia. Un poble seria realment democràtic si el govern que "el controla" sàpigues aconseguir aquest balance.

Per cert, el pare de l'Aziza fins i tot fou millor. Era un dels músics del jazz més famosos del seu temps: Vaqig Mustafazadeh. Posaré quelcom vídeo al meu bloc. Gaudeix-lo!

magazine.cat ha dit...

Jo crec que com vaig llegir en un article la naturalesa de l'ésser humà és canviant, té diferents comportaments, personalitats, preferències.
La nostra naturalesa com a éssers humans no acaba al néixer, va amb nosaltres en el nostre creixement i desenvolupament fins a arribar a una plenitud que tots volem, la qual cosa podria traduir-se dient que busquem la felicitat.

Robin ha dit...

Les paraules en general i les postures ideològiques contràries són falses, més ben dit, mitges veritats. Així és a La Teoria. No obstant això, "en la pràctica" en determinades circumstàncies cal triar per força entre una cosa i altra. Probablement en una mateixa vida de vegades una i altres la contrària i aquí no cal parlar de veritats o mentides sinó de tot el contrari, o millor, de res de res

¿Cap resposta? Aquí tens 2. Sdos

(El meu català no és matern, sinó meitat dividida entre una mica més de la meitat de Google ;-)

Irina ha dit...

crec que tampoc s'han de buscar respostes a tot, val més viure alegrament i potser a la llarga trobaràs les respostes a les teves preguntes.

Una abraçada!