LA PENYA

dijous, 23 de desembre de 2010

WIKILEAKS

        No hi ha cap veritat absoluta, això és absolutament cert. Res és el que sembla i , el què sembla, és mentida. Vivim immersos en una voràgine febril, atrapats a la xarxa, enquistats en un ordinador. I , per si això fos poc, apareix Wikileaks. És evident que poder tenir accés a tota mena d'informació i arribar a qualsevol racó de món en un clic és una cosa positiva. De fet, el què escric esta destinat, aixì ho espero, a ser llegit per un nombre indeterminat de persones, la qual cosa no seria posible sense l'ajut de la xarxa. 
             Ara bé, hauríem de ser crítics en tota aquesta informació que rebem a traves d'internet, donat que, a diferencia dels mitjans convencionals, dels que sabem d'on venen i a quins interessos responen, tot el què  arriba a traves de l'hiperespai és d'origen incert.
            Podriem començar per l'australià Julian Assange, fundador i president de Wikileaks. L'únic que sabem d'ell és que te una causa pendent amb la justicia, acusat d'assatjament i d'abussos sexuals, A banda d'això, ignorem d'on ve, a on va i quins interessos poliíics i economics té al darrere, o si va per lliure.
            La setmana passada vaig tenir ocasió de seguir l'interessant programa del canal 33 Mil·lenium, dirigit per en Ramon Colom, a on el tema de debat era Wikileaks. Un dels membres de la taula ( no recordo el nom) va fer un seguit d'observacions que em varen semblar força interessants.En primer lloc va destacar el fet de que Wikileaks no és un portal d' informació ni té com a missió el periodisme d'investigació; la seva funció es limita a filtrar informacions que arriben al seu poder. En segon lloc  va observar que aquestes filtracions tenen un objectiu determinat: el món occcidental i concretament els USA; no hi ha res referent a Xina o a Rússia, per posar dos exemples, cosa que ja ens dona una pista de les intencions de tot plegat. Finalment  va considerar que es podria dir que totes les filtracions eren d' informacions i rumors que ja es coneixien de forma oficiosa; no va sortir a la llum cap cas realment inèdit ni cap secret d'estat. Només alguns informes anecdòtics, com ara el del cònsul norteamericà a Barcelona, el qual va informar sobre el pressumpte tarannà independentista del president Montilla (sic).
            En qualsevol cas, seguiré atentament el relat dels esdeveniments. Espero que alguna ánima caritativa em regali un ipad aquestes festes, no vull perdre passada.
              

4 comentaris:

aina ha dit...

Me manca una conclusió, Gori.

Elfreelang ha dit...

Mai se sap del tot què hi ha i què no, tanmateix sembla que a Xina i a Rússia les gasten diferent res de papers que puguin comprometre....se'ls liquida o se'ls empresona, es limita l'ús d'Internet i au! Si et subscrius a L'Ara igual te'l regalen l'Ipad o un ipod

Núria ha dit...

Bones festes!

Manolo ha dit...

Con la información, cada uno hace lo que quiere y lo que puede. China, Rusia, Coreo del Norte. Cuba y ....
Internet y la información son dirigidas pero también llega información que no ha sido controlada o como ellos dicen depurada. Lo que es difícil es tener una información no manipulada, que es la que tenemos en los países que no he nombrado. Quiero decir con ello que nosotros somos los que filtramos la información que nos interesa y descartamos la que no, pero lo que sí que hacemos es utilizar la información que vivimos, es decir, nuestra información.
Manel, os desea Felices Fiestas