LA PENYA

dissabte, 8 de gener de 2011

RES NO ÉS MESQUÍ

     

 Antologia Poètica de Joan Salvat-Papasseit

 Selecció  a càrrec d'Enric Bou

 Poesia


    JOAN SALVAT-PAPASSEIT fou un poeta avantguardista, experimental i inquiet, interessat en els moviments intel·lectuals europeus, amatent a les corrents literàries de l'època- com ara el futurisme-. De caràcter rebel i esperit crític es va relacionar amb moviments solialistes i anarquistes, però acabant desentenent-se de qualsevol compromís polític. Tot i la seva curta existència- va morir als trenta anys a causa de la tuberculosi- va deixar una obra ( poesia i prosa ) de gran qualitat i extensió. La seva obra poetica és la seguent:
-Poemes en ondes hertzianes (1919)
-L'irridiador del port i les gavines (1921)
-Les conspiracions (1922)
-La gesta dels estels (1922)
-El poema de la rosa als llavis (1922)
-Ossa Menor (1924)

    Tot i axí fou un poeta desconegut durant molts anys i poc reconegut en l'àmbit literari, fins que a principis dels anys seixanta va ser rescatat pels Setze Jutges- moviment musical de l'època- per a les seves composicions.
    Donades les circumstàncies és fàcil entendre que la seva vida vagi marcar la seva obra, però al contrari del què es podria pensar, els seus poemes eren plens de vitalitat i optimisme. Una de les probes  més clares d'això ho podem trobar en  RES NO ÉS MESQUÍ, un dels millors poemes, al meu entendre, escrits en llengua catalana.
    En aquesta antología que aquí presento, supervisada per Enric Bou, s'ofereix una selecció dels seus principals poemes de les obres abans esmentades. Senzillament, per gaudir de la poesia.



                                                         
                                  
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.



Literature Start Page Home Page

      
                                  

6 comentaris:

Clidice ha dit...

I cal dir que al Centre d'Art Santa Mònica li fan una exposició. Encara que la vaig trobar una mica pobra :(

Elfreelang ha dit...

És un dels meus poetes preferits i aquest poema un dels que més m'agrada!!!

Irina ha dit...

Una bonica poesia.
Una abraçada, Irina.

magazine.cat ha dit...

Papasseit, en aquest poema ens transmet part de les seves sensacions, la seva visió de la vida.

Salut.

aina ha dit...

Jo, he de dir, que no el coneixia. Gràcies Gori,sempre donant-nos lliçons de cultura.

Gregori Samsa ha dit...

Gràcies,Aina

Però no és la meva intenció donar lliçons. En tot cas, aprendre de tots vosaltres.