LA PENYA

dimecres, 26 de gener de 2011

TURMENT I FOSCOR

UNA ABSÈNCIA ENLLUERNADORA DE LLUM

TAHAR  BEN JELLOUN

TESTIMONIAL





Tahar Ben Jelloun (1946) escriptor francòfon nascut al Marroc i afincat a París, ha publicat poesia, teatre i novel·la i és considerat un intel·lectual de referència mundial. A lany 2001 va recollir el testimoni d'un supervivent del penal de Tazmamart ( Marroc ), a on hi va passar 19 anys. Així va sorgir UNA ABSÈNCIA ENLLUERNADORA DE LLUM. El relat comença a meitat de l'any 1971, quan una part de l'exèrcit marroquí fa un intent de cop d'estat, el qual és esclafat sense contemplacions per les tropes fidels al rei. La repressió fou brutal; els oficials van tenir la sort de ser afussellats d'immediat, mentre que els sotsoficials i soldats varen ser recluïts en el penal abans esmentat. Aquesta terrible presó va ser construida per l'ocasió; constava de diversos edificis , cada un d'ells dividits en un nombre determinat de cel·les i tot plegat situat sota terra, de manera que els presoners no veian mai la llum del sol. Les raccions eren les mínimes per sobreviure; vivien en mig dels seus propis excrements i vòmits i rodejats de rates, rèptils i insectes. Un món de bogeria, desesperació, de supervivència impossible; un altre pas de rosca en la brutalitat humana. En aquest relat hi he pogut descobrir els límits de la resistència humana, superant els testimonis dels supervivents dels camps de concentració nazis o gulags soviètics, per posar dos exemples prou escruixidors.
     Val a dir que la major part dels soldats colpistes pensaven que estaven de maniobres. El govern marroquí, obviament, sempre negà l'existència de Tazmamart.

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Em vaig llegir l'Elogi de l'amistat...me l'apunto! encara que esperaré tenir un dia molt vital no fos cas ...

aina ha dit...

Molt bona introducció Gori, te felicit, ens fas entrar ganes de llegir-lo quan dius que has pogut descobiri els límits de la resitència humana , si és que en té de límits. Però, si no te sap greu, fes-m`hi pensar més envant, és temps d`exàmens.

magazine.cat ha dit...

Hola Gregori, no se si podria llegir-lo, si hi ha tanta brutalitat com dius hem poso malalta nomes d’imaginar-ho.

Salut

Irina ha dit...

Gregoori! Crec que ha de ser un llibre molt interessant, tot i que també una mica dur, quan m'acabi el que m'estic llegin me'n vaig a la llibreria a veure si el trobo!
Gràcies per recomanar-lo.
Una abraçada, IRINA

Helena Bonals ha dit...

M'agrada la gent que posa els camps de concentració nazis de costat amb els gulags. Tot i que en principi el comunisme és millor que el nazisme, els resultats van ser els mateixos.

Això que expliques és increïble, i el títol del llibre, conjuntament amb el teu comentari, me'l fa molt interessant, però no sé si ho resistiria, de llegir-me'l.