LA PENYA

dimecres, 23 de febrer de 2011

     Ahir, de sobte, vaig adonar-me que estava atrapat, acorralat, sense sortida. El més curiós és que no tinc cap ganes d'escapar; asumiré la meva condició de reu de la teva voluntat.

10 comentaris:

aina ha dit...

Bé que faràs perquè si t`oposaves sortiries malparat físicament i no m`agradaria haver-te de fer mal.

Irina ha dit...

si et sembla que està bé callar-tho to i no voler fer res per sortir d'aquesta "cosa" que t'acorrala allà tu, però creu-me això no és una bona solució, jo de tu lluitaria per escapar-me.
una abraçada i sort! irina

maria ha dit...

Mmmm, veig en el fons una lleugera intenció de "deixar-se portar" de vegades funciona...i sorprén! Sort amb el que tinga que ser :)

Ventafocs ha dit...

Si no tens ganes d'escapar és perquè no et desagrada el lloc on estàs acorralat, m'equivoc?
Salutacions!

Elfreelang ha dit...

De vegades hi ha presons ben dolces...

magazine.cat ha dit...

La sarna amb gust no pica però mortifica!;0)

jomateixa ha dit...

Això és perquè el que t'atrapa també et dona satisfaccions... ejem ejem

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Em sembla una gran contradicció sentit-se acorralat i no tenir ganes d'escapar...això són escuses de mal pagador!!! Em sembla que t'encanta la situació.
M. Roser

Lale Mur. ha dit...

Estàs enamorat? ;) què duri aquest atrapament! :))

Maria. ha dit...

Perquè escapar si a cops el que més necessitem és sentir-nos esclaus dels nostres sentiments?
Fas bé... I sí, a cops una mirada pot besar.

Un salut.