LA PENYA

dissabte, 12 de febrer de 2011

     I per finalitzar aquesta trilogia crítico-eròtica-festiva, parlaré de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis, trenta i tants, autora  de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing. Mesos enrera la vaig veure a la tele participant en un debat . L'escriptora va explicar que quan venia a Barcelona i anava a prendre una copa, a diferència del que passava en altres bars de qualsevol ciutat del món, ningú l'entrava. La noia es troba tota sola en la barra d'un bar, prenen copes i fumant ( llavors es podia) i cap manso se li atansa per invitar-la, o per preguntar-li  si treballa o estudia o per encetar una conversa. La mallorquina prefereix quedar-se allà, tota sola, sense fer res, amb actitud passiva, tal com deuria fer la seva avia quan era jove, seure en un racó d'un ball d'envalat i esperar que algú la treiés a ballar i, si això no passava, tornava  cap a casa sola i trista. La diferència és que la iaia no tenia opció a fer altra cosa i la Llucia sí. I  ara la noia ho explica com un terrible greuge.
     Quant jo era molt jove ( més que ara ), cap allà els anys vuitanta, les mosses de la meva edat s'havien cregut realment que això dels rols en funció del sexe havia passat a la història; no acceptaven de cap manera comportaments o actituts tradicionals per part dels seus companys mascles. Si en alguna ocasió provaves de pagar elles, indignades, ho rebutjaven taxativament; si et mostraves galant, elles t'acusaven de masclista fastigós i, obviament, tenien tot el dret de portar la iniciativa en qüestions sexuals. Aquesta manera de pensar ha quedat enrere, no ha fet fortuna. En l'actualitat les dones (de qualsevol edat, fins i tot les que eren joves als anys vuitanta), s'han quedat amb les reivindicacions socials (com no pot ser d'altre manera ) però han rebutjat les modernors en la forma de relacionar-se amb els homes. El fet que la Llucia Ramis es quedi esperant en un racó, seria considerat normal; que cap home se li apropi, no. L'explicació podria ser que això ha estat sempre així, que és una qüestió cultural força arrelada en el nostre inconscient col·lectiu , però això  no ho explica.  Des de fa molts segles hem tingut un model familiar patriarcal; arribat el moment això ha deixat de ser així:  les parelles, casades o no, tenen les mateixes obligacions: els dos treballen, els dos són responsables de l'educació dels fills, es prenen les decisions importants conjuntament, etc. Tot ha canviat meys  el ritual de seducció. Es pot pensar que la gent més jove està en una altra ona, però no és així. Ara, més que mai, els estereotips estàn ben definits. Per què una cosa és suceptible d'evolucionar i una altra no? L'única explicació que se m'acut és que les dones volen que axí sigui, els hi és més grat i còmode. I potser és així com ha de ser.
       La Ramis sap que en qualsevol bar ( fora de Barcelona ) s'establirà una comunicació ( no necessàriament verbal ) basada en un còdi establert en gairebé tot el món. No cal tocar-lo.
       No cal dir que si un dia em trobo amb la Llucia Ramis per Barcelona, l'invitaré e una copa i, donada la falta de competència, potser rasco alguna cosa. I és que la Ramis té un polvet, tot s'ha de dir.

11 comentaris:

aina ha dit...

M`agrades perquè demostres que, en les dones, no tens manies...com ha de ser un home.

Elfreelang ha dit...

Vivim una època en que tots plegats han perduts els papers , jo crec que tots junts hauríem d'haver evolucionat i també en la seducció...el que si he pogut observar en els i les joves d'avui és que tens raó tant elles com ells repeteixen esquemes del passat...així no es pot avançar!

Irina ha dit...

Ben fet Gregori.
Si pots treure alguna cosa de profit pren-la, que la vida són quatre dies.

Gregori Samsa ha dit...

Hòsti, Aina
justament volia dir tot el contrari..
sí, Elfree
i el què em pregunto jo és per què és així i no d'una altra manera

aina ha dit...

Aquest al.lot no m`entén...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

M'ha fet molta gràcia el fragment on parles de l'actitud de les "feministes" dels anys vuitanta... realment eren així. I a mi que sempre m'ha agrada't que m'obrin la porta, que em cedeixin el pas...i que paguin!!!
M. Roser

Soldorient ha dit...

Mentre els sers siguem "humans", continuaran havent diferències entres sexes, els rituals de la seducció estan anidats en el nostre cervell "reptilià", ja ens podem deixar d'òsties que a les dones ens agrada que ens sedueixin i que ens dominin (parlant de seducció...no del món laboral, etc)...tot lo altre és pur teatre!

Petons
Sol

aina ha dit...

Bombonet, no me deixis aquests missatges que em poses nerviosa i encara t`hauré de demanar que demostris tot allò que dius.

Gregori Samsa ha dit...

Ah! sóc un virtuós de les demostracions
aprofitant dia tan assenyalat, t'envio un ram de roses virtual

petons

aina ha dit...

t`agafo la paraula, Gori. Ja t`ho diré jo si n`ets tant de virtuós.

Alberich ha dit...

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma...( o era a l'inrevés)...
Salut