LA PENYA

dilluns, 7 de febrer de 2011

    Una companya de feina em va dir un dia: "a les dones ens agrada que els homes portin la iniciativa, ens invitin a sopar, ens acompanyin a casa i ens vagin al derrere". Poc temps després una bona amiga em comentà: "les dones volem homes forts, que ens protegeixin, que tinguin cura de nosaltres i que ens donguin seguretat". Fa uns dies una desconeguda, després de fotre un polvo, m'assegurà:" els homes d'avui en dia esteu desconcertats, descol·locats, en constant fora de joc". I jo que els hi dic: "Però, no es tractava de trencar amb vells esquemes? De tenir una relació d'igual a igual? De col·locar-se en un mateix pla?" I elles que em diuen: "una cosa no treu l'altra".  "Cony!" faig jo "o sigui, tantes reivindicacions, tants sostenidors cremats, tanta feminista foca exigin igualtat, tantes polles amb vinagre i ara resulta que no hem avançat gens, que estem igual que sempre". "Home" em diuen tot mirant-me amb cara de dir aquest tio no s'entera de res, "una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa". I jo que penso ( ho penso però no ho dic, no fos cas que es dubtés de la meva hombria ): " a veure, xates, si us allibereu de debò, que això d'interpretar el paper de mascle dominant és molt cansat, sobre tot a una determinada edat".

15 comentaris:

aina ha dit...

Quina decepció d`home!

magazine.cat ha dit...

È la vita!!! ;O)

Colometa ha dit...

Estimat seguidor de La metamorfosi,
agraisc molt el teu comentari i per això et regalaré un consell de dona. L'home perfecte ha de ser senzillament aquell que té detalls amb la dona. No cal ser un piscópata obsessionat, però tampoc un despreocupat. Només amb un: "Hola bonica, com t'ha anat el día?" ja tindràs el 50% fet. La resta hauràs d'adecuar-la tu mateix observant els gustos de la dona en qüestió. Això sí, per favor no et desesperes si no l'entens a la primera. Nosaltres a vosaltres tampoc.
Que tingues sort, Kafkià! ;)

Ventafocs ha dit...

Saps, anava a fer-te un comentari una mica reivindicatiu, però m'ha agradat tant l'anterior que no ho puc superar. Així i tot, em sembla que com més por té el ca, més lladra.
Una abraçada d'igual a igual!! (amb afecte, que consti)

maria ha dit...

Uis, jo crec que a nosaltres allò dels sostenidors cremats ja ens queda massa lluny! Així que jo crec que la solució és la que proposa colometa, amb xicotets detalls la resta ja va tot fet...

Mirant per la finestra ha dit...

Entenc que les reivindicacions feministes no tenen res a veure amb com cadascú es fa el llit.

Un home i una dona (heterosexuals, és clar) són un misteri.

No barregem el moviment feminista i antipatriarcal amb no saber què volem. Perduts tots i totes, però no només per qüestió de rols de gènere.

Elfreelang ha dit...

És que el món és massa complicat Gregori! hi ha gent que no sap el que vol o diu una cosa i en fa una altra

Alberich ha dit...

El món és complicat i les relacions humanes ( i les entre homes i dones no en són una excepció) complexes, però crec que tots tenim un rol i gaudim dels mateixos drets i tot es qüestió d'encaixos personals, pel damunt de posicions estereotipades.
Salut.

Lale Mur. ha dit...

Aquest tema és la conversa principal de tots els meus amics casats! Encara no entenen què volen les seves dones, tot i que la cosa és tan sencilla, però que no se n'adonen. Les dones sempre hem volgut ser lliures i ara també volem ser lliures. Sense llibertat, no hi ha ni amor, ni sexe, ni res! Però, també tenim necessitats de ser tractades amb amor i atenció! I això no significa que has d'interpretar el paper de mascle dominant. Si una dona fos lesbiana i volgués ser amb una dona, voldria el mateix de la seva parella! Crec jo! Una mica d'amor, una mica de fantasia, i una mica d'atenció! Tindràs la majoria de les dones disposades a ser amb tu per a sempre (o al menys per a uns anys)! :)

jomateixa ha dit...

Jo també estic molt d'acord amb la Colometa.
ºçº

Gregori Samsa ha dit...

Aina, decepció ? No et precipitis, encara no ho has vist tot, xavaleta
colometa i seguidores, a mi també m'agraden els detallets i les carantonyes, suposo com a tothom
Alberich, d'això em queixo, de la necessitat d'interpretar rols, que cadascú faci segons la seva naturalesa
Per cert, en cap moment m'he referit a les reinvindicacions socials, com ara equiparar els sous o els dret d'assolir càrrecs importants segons valúa, aqui no hi ha discussió possible. Em centro únicament amb les relacions (guerra) de sexe
De tota manera, interessants les vostres observacions i consells
ara sí que tinc un embolic que no m'aclaro

zdrowia

color camaleó ha dit...

osti.. que serà dur, encara! ;)

Soldorient ha dit...

Ingredients per al "cortejo":

L'art d'enamorar, de filtrejar, de jugar, de sorpendre....independentment del sexe i condició sexual.
Sinceritat, respecte, passió.
Sortir de la rutina, morbo.

Un petonet, Sol

Audrey ha dit...

Genial entrada!, com he rigut!, enrevesada com les relacions humanes, ostres..., per què no expressem el que sentim?, allò què volem?, en fi...com ens compliquem!.
Tonets..

Gregori Samsa ha dit...

Hòsti, Audrey
Em sembla que ets l'única que ha entès el meu cony de post

que la força t'acompanyi, germana