LA PENYA

dijous, 3 de febrer de 2011

UNIVERS TARANTINO



Quentin Tarantino (1963) es va donar a conèixer com a director amb Reservoir Dogs l'any 1992, pel·lícula en la que va obtenir un gran èxit i que deixava clar quina era la concepció del jove realitzador a l'hora de fer cinema. Des de llavors s'ha mantingut a l'elit del cinema americà ( això és mundial ) amb resultats desiguals. Els temes que podem trobar  en qualsevol història- en aquest cas cinema- són limitats i recurrents, el què fa especial una pel·lícula és la forma en què  s'explica aquesta història. I en això Tarantino és un mestre. Exposicions argumentals que defugen les formes convencionals, diàlegs àgils i ben estructurats- i en ocasions brillants- estètica acurada i bandes sonores que, més que acompanyar el film, s'integren en la trama.
    Em centraré en les pel·lícules dirigides per ell i obviaré les què ha produït o ha participat com a actor que, a banda de Abierto hasta el amanecer i gràcies a la presència de Salma Hayeck, és l'única que es podria destacar. També em permeto deixar de banda dues pel·lícules  que, tot i estar dirigides per ell, no estarien a l'alçada, ( sempre segons la meva opinió, es clar )com són For Roums (1995),  o Death Proof ( 2007 ) cintes que han passat sense pena ni glòria. Fer una menció especial a la seva última producció, com és Malditos Bastardos (2009). Em consta que és una bona pel·lícula, però encara no he vist i, per tant, no puc incloure a la llista.






RESERVOIR DOGS (1992)     

Com ja he mencionat abans, pel·lícula que va suposar l'entrada per la porta gran de Tarantino al negoci audiovisual. I per estrenar-se va comptar amb un repartiment brutal: Tim Roth, Harvey Keitel, Steve Buscemi, Michael Madsen, Chris Penn i Lawrence Tierney. La trama es ben senzilla: Una família, composta per pare i fill, recluten un grapat de delinqüents professionals per donar un cop important. Donat que entre ells no es coneixen, es decideix nomenar-los amb noms de colors per conservar oculta les identitats. Però alguna cosa no surt bé i, en meitat de l'atracament, apareix la policia i han de fugir; algú se n'ha anat de la llengua i tothom sospita de tothom. Al final es reuneixen en el lloc pactat i allà es desferma la violència. L'indumentaria usada pels personatges, els vestits negres amb ulleres fosques, va fer fortuna i, encara ara, s'utilitza de forma recurrent. Destacar la banda sonora principal, Little Green Big de George Baker, un tema dels setanta que dota , encara més, de ritme a la cinta.





PULP FICTION (1994)



La millor de totes, sens dubte. Una trama en forma de puzle a on s'hi van encaixant les peces de forma magistral. En aquesta ocasió, Tarantino recupera molt encertadament a Jonh Travolta per interpretar a un gàngster passat de voltes. L'acompanyen un seguit de primers espases Hollywoodienses: Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Tim Roth, Eric Stoltz, Rosanna Arquete, Bruce Willis i Maria de Madeiros, com a mes destacats, aparicions de Christofer Walken o el mateix Tarantino. Impagable el paper de Harvey Keitel com a sr. Lobo, solucionador de problemes. Argument: dos assassins a sou que treballen per un gàngster local, salven la vida de forma miraculosa quan van a donar una lliçó a uns xavals que s'han passat de llestos. Un d'ells (Samuel L. Jakson) ho interpreta com un senyal diví i decideix deixar el món de la delinqüència i començar de nou. Entre mig: la xicota del cap amb ganes de gresca, un boxejador al final de la seva carrera i amb certa dignitat, uns tarats aficionats al sado, dos lladregots de poca volada que es troben en  mal lloc i en mal moment .Si  hi afegim  trets, droga, sexe i ballaruga, acabarem de confegir una historia delirant i trepidant. I, com sempre, una estètica i banda sonora cent per cent tarantiniana.


I no pot faltar l'escena sencera de la ballaruga que es marquen la Thurman i el Travolta.


JAKIE BROWN (1997)

Tot i no obtenir l'èxit de les dues anteriors, Jackie Brown es pot considerar una pel·lícula de nivell Tarantino, però el problema és que quedà eclipsada  per Pulp Fiction. Aquí, es torna a recuperar una vella gloria dels setanta, Pam Grier, acompanyada  novament per un castig de nivell: Robert Foster, Robert de Niro, Briget Fonda, Samuel L. Jackson i Michael Keaton. En aquesta ocasió la trama fuig de la violència desbocada ( tot i que no queda fora del tot ) i conserva una trama de tall més clàssic. Una hostessa de vol ( Pam Grier ) col·labora amb un camell passant mercaderia, fins que és descoberta. A partir d'aqui la mossa s'haurà d'espavilar per sortir del merder però no estarà sola. Fantàstic el paper d'idiota d'en De Niro, molt allunyat dels personatges als que ens te acostumats. Una cinta d'acció molt recomanable.




KILL BILL vol. 1 i 2 (2003-04)


En aquesta bilogia ( si tres pelis són una trilogia, dues seria una bilogia) s'hi apleguen Uma Thurma, David Carradine,  Lucy Liu, Michael Madsen i Deryl Hanna. Tarantino convoca la totalitat del seu imaginari adolescent (còmics, pelis d'arts marcials, westerns, sèries dels setanta ) per realitzar una producció sòlida, complerta, de caràcter èpic i escenes espectaculars. La seva musa,  Thurman, interpreta el paper de venjadora capaç de arrancar-te un ull  abans no te n'adonis o deixar-te fora de combat amb la pressió del dit polse. La història comença quan en Bill ( Carradine ) cap d'un grup estrafolari d'assassins professionals, no accepta de bon grat que la noia els deixi per anar-se a casar i tenir fills. Després de rebre una pallissa descomunal i un tret a boca de canó, la Thurman sobreviu i comença la seva recuperació , preparació i entrenament per iniciar una persecució implacable. Interessants els personatges de la Lucy Liu i les seves amigues orientals interpretant autèntiques màquines de matar. Gairebé quatre hores de metratge d'acció ininterrompuda que, en bon criteri, Tarantino va oferir en dues parts.






   
                                                                                           .....END














6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Cinèfil encertat Gregori....un post molt complet Tarantino un crack !

jomateixa ha dit...

no son el gènere que més m'agrada, però he vist gairebé totes les que has comentat...

maria ha dit...

Adore a Tarantino!! Pulp Fiction és, com dius, la millor, sens dubte. Però a mi la segona part de la "biologia" Kill Bill em va deixar molt bon gust de boca..

Iris ha dit...

Una bona passejada per la filmografia d'aquest gran geni. Moltes gràcies, ha estat un gran plaer llegir-la.

B7s i cacahuets!!!

Olguen Dalmasas ha dit...

Tarantino és dels millors. Gràcies per informar-nos.
:)

Irina ha dit...

M'encantaaaaa
Reservoir Dogs i Pulp Fiction!
No et pots perdre Malditos Bastardos, és una meravella, això si ho acompanyes d'un bon pot ple de crispetes.
Bon inici de setmana.
Una abraçada, Irina.