LA PENYA

dimarts, 1 de març de 2011

ÉS QUAN PLOU QUE BALLO SOL

Antologia

JV Foix

Poesia


Setmanes enrere vaig parlar d'en Salvat-Papasseit que, junt amb JV Foix ( 1893-1987 ) , serien els dos poetes de la primera meitat del s XX que més m'han arribat. En aquesta antologia, de la mateixa col·lecció que l'anterior, hi podem trobar el més destacat de la seva obra poètica, a més de un síntesi de la seva biografia i del seu entorn històric, social i infuències culturals. El seu poema més emblemàtic i d'una bellesa i força brutal, és ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, escrit a l'any 39, just en acabar la guerra. En Foix ens ofereix un cant a l'esperança i a l'optimisme, a la il·lusió i a la voluntat de lluita, en una època de foscor i injustícia, època que hauria de durar molt de temps. En aquest context, és quan el poema adquireix major rellevància.




ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR






És quan plou que ballo sol


Vestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample girasol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d’algues, or i escata.



És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.



És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

–O la lluna que s’afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina.



J.V.FOIX





7 comentaris:

aina ha dit...

Qué romàntic que ets.

Helena Bonals ha dit...

És un vers amb molt de suc, el d'"És quan dormo que hi veig clar"! No sabia de quan era.

Elfreelang ha dit...

Admirat Foix ! a mi també em sol passar, és quan dormo que ho veig clar! quan no dormo ho veig borrós!

maria ha dit...

La veritat que en el context del '39 el poema agafa unes dimensions colpidores. Estic d'acord amb tu, és un cant a l'esperança que no sap que haurà estar molt de temps cridant...

Irina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Irina ha dit...

Mai he sentit gaire apreci per la literatura Catalana, però amb aquestes poesies tant especials que poses al teu bloc encara m'ho faràs repensar.
Una abraçada bonic!

Audrey ha dit...

Aquest poema m'ha recordat a les classes de Literatura de COU, ja fa anys!, és bonic...Tot i preferir a en Miquel Martí i Pol.
Salut!.