LA PENYA

dimarts, 8 de març de 2011

PASSIÓ

        Doncs sí, estimada, les parets de la meva habitació estan empaperades amb tot de fotos teves. N'hi ha de totes les mides i formats, en color i en blanc i negre, primers plans i de cos sencer. A hores d'ara no queda ni un petit espai a on poder-n'hi encabir ni una, ni tan sols de mida carnet. Cada dia imprimeixo els posts que publiques en el teu bloc; són relats tan ben escrits i emocionants que gairebé em fan saltar les llàgrimes. Me'ls llegeixo una i altra vegada, m'hi estic fins a altes hores de la matinada i després els guardo en una carpeta de color blau que vaig comprar expressament per a tal fi. Estic segur que tu no penses que sóc un individu obsessiu, un desequilibrat, un cony de tarat, com em deia l'última noia a qui vaig intentar conquistar. No, tu ets diferent, sé que m'estimes de debò, no com les altres, unes barjaules que em miraven per sobre l'espatlla i que se'n fotien de mi en el millor dels casos, en altres simplement m'ignoraven. Sortosament la policia no ha trobat els cossos. Amb tu tot serà diferent, ho sé. Ja he comprat el passatge i molt aviat seré aquí, amb tu. Llavors ja podràs deixar la feina i dedicar-te exclussivament a mi: planxar-me la roba, fer el dinar, ocupar-te de les tasques de la llar, en definitiva, tot allò que han de fer les dones. Jo ja m'ocuparé que no et falti de res. Aviat seré aquí, amor meu. Estarem junts per sempre, res ens podrà separar. Què, no estàs contenta?

10 comentaris:

aina ha dit...

Si fos jo..hi estaria, qué hem de fer si estic xapada a l`antiga? no te faltaria mai el dinar calent sobre la taula.

Lluna ha dit...

Pq es justament això el que ha de fer una dona treballadora, oi??

Petons passional enamorat

Elfreelang ha dit...

amb aquestes credencials no crec pas que lliguis Gregori..on dius que has amagat els cossos? quants cadàvers hi ha sota l'estora? espero que trobis aquesta dona disposada a planxar-te les camises! un humor fi el teu!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Segur que no, que no està contenta...encara que tu això ja ho sabies, oi?

Irina ha dit...

crec que tot és obsessiu fins a un cert punt, sé que segurament deus estimar a aquesta noia, però no t'has d'obsessionar tant, acabaràs mort de sobredosi d'amor.
una abraçada, Irina

maria ha dit...

Hi han formes d'estimar que ofeguen...
m'ha encantat el que has escrit!

Helena Bonals ha dit...

Quan de talent tens! Però d'apunt biogràfic, gens, espero.

Audrey ha dit...

Quasi que prefereixo no ser estimada..., fa por tant d'amor!!, ofega, falta espai...

Ventafocs ha dit...

Això sí que és passió! Molt bo Gregori!
Una abraçada!

Lale Mur. ha dit...

jejejeje...
Ojo eee! No has d'escriure el que penses, el del planxar i fer dinar, ho tenies d'haver guardat per a tu ;) Estàs enamorat, de debò? Virtualment? Déu n'hi do!