LA PENYA

diumenge, 24 d’abril de 2011

EQUINOCCI ( de tardor)

                                                                    He iniciat
                                                                    de manera inconscient
                                                                    una lluita contra rellotge
                                                                    no és temps el què em sobra
                                                                    precisament


                                                                    i m'he adonat
                                                                   que intentar recuperar
                                                                   escenes viscudes altre temps
                                                                    i representar-les actualment
                                                                   és inadequat


                                                                   Malgrat tot
                                                                   les busques del rellotge s'aturen
                                                                   quan ets a prop

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

A mi tampoc em sobra temps precisament i que més voldria que aturar les busques del rellotge o els fulls del calendari! s'ha de viure el moment que vivim Gregori, impossible anar enrere i a més segones parts....mai no són tant bones , feliç equinocci! encara que et sembli una ximpleria et deixo un bon tros d'un poema conegut :
Juventud, divino tesoro,
¡ya te vas para no volver!
Cuando quiero llorar, no lloro...
y a veces lloro sin querer.

¡Y las demás! En tantos climas,
en tantas tierras siempre son,
si no pretextos de mis rimas
fantasmas de mi corazón.

En vano busqué a la princesa
que estaba triste de esperar.
La vida es dura. Amarga y pesa.
¡Ya no hay princesa que cantar!

Mas a pesar del tiempo terco,
mi sed de amor no tiene fin;
con el cabello gris, me acerco
a los rosales del jardín...

Juventud, divino tesoro,
¡ya te vas para no volver!
Cuando quiero llorar, no lloro...
y a veces lloro sin querer...

Es molt recomanable llegir-lo sencer En Darío no endebades fa un repàs al seu passat amorós i el títol :canción de otoño en primavera....molt escaient oi? cuida't!

Gregori Samsa ha dit...

Gràcies, Elfree, un comentari i un poema molt guapo.

aina ha dit...

El temps mai no sobra encara que, moltes vegafes, el deixam perdre. T`has posat seriós, Gori, no sembles tu. Va, anem a fer una copa i fes-me aquell strip-tease que em tens promès.

Lluna ha dit...

Les busques s'aturen? No ho tinc pas entès així.
Com diu Elfree, no es pot tornar enrere i millor disfrutar del present i del futur.
Es bonic el poema.

Petonets

Helena Bonals ha dit...

La poesia és la que s'encarrega d'aturar les busques normalment. I que no sigui tanta tardor.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Com és que t'has confós d'equinocci? Em sembla que vols viure a la primavera situacions viscudes a la tardor...El pas del temps és implacable i el rellotge
s'encarrega de que no se'ns oblidi.
I les busques no s'aturen mai.
Crec que hi ha un temps per a cada cosa i si la poguessim traspassar
a una alta situació,,mai seria el mateix.
Una abraçada,
M. Roser

Ventafocs ha dit...

Estic amb n'Elfreelang, sobretot pens que hem de gaudir del present tant com puguem. Fins i tot el futur no ens ha de preocupar...
Una forta abraçada!

Gregori Samsa ha dit...

Ops! Ja sé que el rellotge no s'atura, i que el temps passa i que no es pot tornar enrere i que si tomba i que si gira. Si escric és, precisament, per capgirar l'ordre establert. Una mica d'imaginació, coño!

jomateixa ha dit...

el temps és el que ens té a tots una mica empresonats. Hem d'aprendre a deslliurar-nos una mica d'aquest empresonament.

aina ha dit...

hagués estat fantàstic el que m'has escrit. Però el passat és massa enfora per representar-se avui mateix.

ainamatopeya

Audrey ha dit...

Qui pogués a vegades aturar el temps!, reviure certs moments, assaborir-los i sentir-los de nou..., si tinguéssim una petita màquina del temps per aquests moments :-)

Abraçada!