LA PENYA

dijous, 12 de maig de 2011

FLORS AL VENT

                                          Sota la llum d'argent,
                                          en les branques, el vent
                                          canta el teu nom



                                          Si l'òpal clar del vi
                                          esmorteís en mi
                                                   aquest dolor!



                                          Passes sense neguit;
                                          res no diu, en la nit,
                                                   la meva por




                                          Per què vull el mirall
                                          ni fer parlar el ventall
                                                   si no hi ets tu?



                                                                          Rosa Leveroni

6 comentaris:

jomateixa ha dit...

uiuiui... que estas enyorat...

Lluna ha dit...

Tu tb la trobes a faltar...??

Petons

Gregori Samsa ha dit...

Bé, la veritat és que la Leveroni sabia explicar molt bé un sentiment determinat.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una gran poeta Rosa Laveroni. Aquest poema és un cant d'enyor per un amor que ja no hi és...
Un dels seus professors va ser Carles Riba, però jo trobo que ella té un estil molt diferent.
Petons,
M. Roser

Audrey ha dit...

Quanta enyorança!, que ni tan sols el vi l'esmorteix...Aixxx, som vius, sentim!.

Abraçada!

Gregori Samsa ha dit...

Ja ho veus Audrey, jo em solidaritzo amb la Leveroni