LA PENYA

divendres, 10 de juny de 2011

BEAUVOIR & SARTRE





















      Jean-Paul Sartre (1905-1980) filòsof i escriptor francès, autor hiperactiu, conegut sobre tot pels seus paradigmes filosòfics existencialistes i compromès amb l'esquerra, diguéssim, radical.
     Simon de Beauvoir (1908-1986) novel·lista, filòsofa existencialista i feminista, autora coneguda  principalment per l'obra Segon sexe i per un munt de frases cèlebres.
     
       Aquestes dues icones del s.XX es varen conèixer a la Sorbona a finals dels anys vint del segle passat i a partir de llavors varen iniciar una relació que hauria de durar fins la mort de Sartre. Però aquesta no hauria de ser una relació convencional, ja que tots dos consideraven que el matrimoni era una institució pròpia d'una mentalitat reaccionaria i burgesa. Es varen mantenir fidels ( i aquí el concepte de fidelitat no te res a veure amb el sentit de possessió, així que potser seria més adient dir lleials)  al que ells denominaven amor necessari, enfront de l'amor contingent. Es podria considerar que van ser els inventors de la parella oberta, posada en pràctica posteriorment, cap els anys setanta, per alguns progres, però amb escassa fortuna. Tenien la mateixa concepció de la vida i s'admiraven intel·lectualment (una admiració especialment explicitada per la Beauvoir); quan volien estar junts ho estaven, passaven temporades separats, cadascú amb els respectius amants (en alguna ocasió van compartir amants femenines), però sempre varen mantenir viu el vincle que els unia. Per poder gaudir d'un tipus de relació tan particular és indispensable ser Sartre i Beauvoir, lliures, amorals, genials (ser lleig com un pecat no cal), no veure's afectats per una societat que sotmet a pressió tot allò que és considera fora de la norma ( i aquestes normes estan regides per una moral, en el nostre cas, catòlica, no ens enganyem) i, sobretot, guanyar prou calés per no tenir la necessitat de compartir una hipoteca.

14 comentaris:

zel ha dit...

Monsieur Samsa, la qüestió de l'hipotètica hipoteca és bàsica, les altres...es pot combinar tot, oi? hihi

Lluna ha dit...

Estic amb Zel, les hipoteques tenen molta culpa de que les parelles obertes no tinguin futur!!! jeje

Bon cap de setmana!!

aina ha dit...

No és fàcil trobar algú tan poc convencional, que comparteixi la teva filosofia i que s`adapti tant a tu i a les teves necessitats, com ho fèren els dos personatges que tractes. Probablement el fet de no conviure junts n`era el motiu de tanta complementarietat, ara que jo...de coneixer-lo no voldria res més que passar les 24 hores del dia amb ell.

Elfreelang ha dit...

Et recomano el llibre Cartas al castor que recull la correspondència de Sartre a la Beavoir .....quin parell!

camino roque ha dit...

bueno no creo que fuera así exactamente. ella padecía muchos problemas de ansiedad por la necesidad "de él" de otras amantes.
pero ella estaba enamorada de Sartre (un problema)

creo que cuando conoció a un escritor comunista (periodista?) mucho más joven que ella (no problema) y se comprometieron a vivir juntos, fue entonces cuando se acabaron sus problemas de ansiedad.

y esto tampoco diría que es exactamente así ¡quién sabe lo que sentían!

Gregori Samsa ha dit...

Zel i Lluna ( queda bé això, cel i lluna) la qüestió econòmica no és menor, però hipoteques apart, poca gent és capaç de viure al marge de les convencions

Aina, xata, estic d'acord amb tu, la convivència sempre és difícil però, quina és la forma ideal de compartir la vida amb aquell que estimes? No hi ha fòrmules perfectes. En tot cas, espererem que passi la tormenta i surti el sol.

Elfree, interessant recomenació, en prenc nota.

Camino, és cert, aquesta relació no va estar mancada de conflictes, però, quina ho està?

aina ha dit...

dos genis. bé, amb tu, tres genis.

Núria Talavera ha dit...

justament ahir nit vam estar veient Fridha... Rivera i ella van tenir el mateix tipus de relació... a mi personalment és una parella que em fascina però reconec que pel tema de la fidelitat -sexual i del tipus que sigui- no hi passo :) ... serà perquè quan tens ja una edat no vols competidores de cap mena i et tornes egoista i possessiva? serà... En tot cas, el més raonable és deixar clar des del primer moment quin tipus de relació està disposat a acceptar cada membre de la parella... un cop establertes les bases, cadascú que visqui com li plagui i li convingui més ;)

salutacions i bon diumenge, Gregori

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Penso que hi ha moltes maneres de pensar i d'entendre la vida i les relacions humanes...crec que si era el que havien triat de comú acord, res a dir. Però aleshores , perquè no eren feliços? Penso que una cosa és el que creus i com reacciones a l'hora de posar-ho en pràctica. L'ésser humà és poc previsible...
Bona setmana,
M. Roser

Helena Bonals ha dit...

A l'hora de la veritat, els més progres passa que s'han de cenyir a la realitat. Sting cantava tant "if you love somebody, set them free" com "every move you make, I'll be watching you".

Audrey ha dit...

Com bé dius, no hi ha fórmules perfectes, si aquesta que ells compartien els hi anava bé, doncs perfecte!, és un joc de dos o de tres...i les morals catòliques apreses, ja no tenen el mateix pes...

Galatea ha dit...

Quanta veritat i quina manera d'estimar-se tan maca...

Llástima que aquesta societat ens tinga massa "encasijats" en estereotips massa afiançats.
Desafortunadament les hipoteques obliguen a unions que no van enlloc...
El concepte de fidelitat es com be dius lleialitat.

No mana el cos, mana la ment i el cor.
Molt bona reflexió.

Un abraç.

magazine.cat ha dit...

Mentre la parella s'entengui, no problema!!!

Gregori Samsa ha dit...

Interessants les vostres reflexions, però a mi em fa l'efecte que en qüestions de relacions i sentiments anem venuts. Així que creuem els dits i esperem que els déus ens siguin propicis.