LA PENYA

dimarts, 28 de juny de 2011

     Fora de les lleis de la física, establir una frontera clara entre el què és possible i allò que és impossible seria una tasca que, per la seva naturalesa, resultaria impossible. Probablement mai sabré quins són els meus límits reals, per què no em caldrà esbrinar-ho. Sé el què és improbable, però no el què és impossible. Per tant, és probable que la possibilitat d'arribar més enllà del què jo crec possible, sigui nul·la.

11 comentaris:

Lluna ha dit...

Vols dir???? A mi em sembla probable que m'hagi liat entre possibilitats i probabilitats... jeje

Petonets home de límits reals

lolita lagarto ha dit...

ah, vaja... creia que no en tenies de límits..:)
si més no sempre hauràs arribat més enllà del possible amb el pensament..o no..

Clidice ha dit...

Tot depèn de com t'ensinistris en creure quins són els límits, sempre et pots endur sorpreses ^^

Gala(tea) ha dit...

Gregor... xato!
Tú no saps alló que res és impossible si un vol?
Veig que la teoria de la probabilitat la tens mol ben apressa... però digam... per qué troves nul.la una possibilitat?

Les possibilitats no són més que aptituds, que no actituds... i tú rei.. d'aptituds vas més que sobrat... així que treu-te del cap aquest trencaclosques que ens has regalat i comença a creure en la fisica... o.. poder en la química está la clau...

Petons físics...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Vaja noi, ens has fet tot un tractat de filosofia entorn dels límits de l'ésser humà...però si no et cal esbrinar-ho, es que ho deus tenir clar... aleshores perquè t'hi capfiques
i ens fiques en aquests embolics?
potser no és nul·la la possibilitat
d'arribar més enllà del que creus possible o probable...
Ui, mare meva quin embolic, ara ja no sé quines són les meves probabilitats d'arribar més enllà del que jo crec possible o probable...
Crec probable i possible que m'hagi perdut...
Apa , bona nit

aina ha dit...

Impossible? per a tu? res, improbable? perquè vols.

Gregori Samsa ha dit...

Ja em perdonareu, però és possible que m'hagi fet una palla mental en públic. I és que sóc un cony de pervertit...

Gala(tea) ha dit...

Seràs desvergonyit!
en public! deu meu senyor!
jajajaja, aquestas alturas trove que cap ningú no s'escama de res... i menys de les accions...
Au cacau! m'has fet molta gràcia...

Irina ha dit...

Si creus en tu o en algú que t'ajudi n'estic segura que pots arribar molt més lluny del que et penses.
Petons estimat Gregori :)

magazine.cat ha dit...

Amb el teu permís, més aviat crec que t'has fet la picha un lio :)

Ventafocs ha dit...

Possiblement és més que probable! Una possible abraçada, o no.