LA PENYA

dissabte, 4 de juny de 2011

      He vist persones amb greus discapacitats físiques- amb una sola cama, en cadira de rodes, amb dues cames ortopèdiques, sense braços, amb greus malalties que els deixen impedits- plantejar-se i assolir objectius que per a la resta ens resultarien inabastables.
      L'autèntica discapacitat és en el cervell.

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Ben dit!

Lluna ha dit...

Doncs sí, em sembla que som molts els que no tenim la capacitat ni de plantejar-nos segons quins reptes...

Bon cap de setmana!!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És veritat el que dius, però se'ns
fa difícil d'imaginar...Però l'ésser humà té molta capacitat de adaptar-se a les diferents circumstàncies...Segur que ells en condicions "normals",tampoc es devien pensar que se'n sortirien...
Bon cap de setmana,
M. Roser

Helena Bonals ha dit...

Fins i tot els discapacitats mentals, o minusvàlids, que no m'agraden els eufemismes, també tenen com a pitjor enemic l'enemic interior.

Clidice ha dit...

La vida és molt tossuda i s'entesta en tirar endavant. Se'n parla molt del fracàs, però segurament perquè és més escàs.

lolita lagarto ha dit...

a vegades l'autèntica discapacitat està en el cervell capacitat, en la mirada del cervell capacitat.. a vegades és la mirada de l'altre la que fa sentir-se diferent a qui ha aconseguit sentir-se bé amb ell mateix o amb el món (sentir-se tan bé-o malament- com qualsevol altre es pot sentir).

bon post!

Audrey ha dit...

Doncs sí, la força és dins nostre, sens dubte!.

Abraçada!.

jomateixa ha dit...

No sabem mai de què podem ser capaços fins que ens hi veiem obligats...

Miss Yuste ha dit...

Sembla graciós quan algú es busca defectes en el seu físic: tinc cul, tinc panxa, no estic força musculós... Mai no es mira el seu cervell i la seua concepció distorssionada de la realitat pròpia.

No poder veure, anar en cadira de rodes o haver de dependre d'algú sí que és una putada. La resta són pallassades.

Una abraçada,
Miss Yuste.

Helena Bonals ha dit...

Miss Yuste: qui té un problema mental és com si tingueix el cervell coix, cec o mut, metafòricament parlant, el que passa és que la seva minusvalia és invisible.

magazine.cat ha dit...

La vida ens posa a prova...llavors nosaltres es quan reaccionem o no davant l'adversitat!!!