LA PENYA

dimecres, 15 de juny de 2011

L'AVÍS

        El dilluns passat va ser festa: la segona Pasqua o Pasqua granada. Suposo que tal festivitat no fa referència a cap artefacte explosiu. No sé ben bé a què fa referència. De fet, no tinc constància d'haver gaudit d'aquesta diada  l'any passat (bé, l'any passat devia caure en diumenge, però tampoc no la recordo d'anys anteriors; recordo l'1 de maig, Sant Joan, Tots Sants o, fins i tot, el dia de la Constitució, però no la Pasqua granada). O potser és d'aquelles festes que varien de data en funció de la lluna. Tant me fot.
       Així, doncs, aquest dia , aprofitant que el collons de borrasca que s'havia instal:lat durant tot el mes de juny sobre els nostres caps va tenir la bondat de remetre deixant pas a uns raigs de sol que començaven a escalfar els murs de formigó, l'asfalt i tot de testes turmentades, vaig sortir al carrer amb la finalitat de gaudir de la visió dels "modelets" escassos que solen mostrar les fèmines en aquesta època de l'any.
      Dues hores més tard, un cop sadollada la meva necessitat de sol i calor que la meva sang calenta de rèptil em demana, llangardaix de cua llarga, no goséssiu pas tallar-me-la que no em tornaria a créixer, tornava cap a la meva llar quan va arribar-me una pudor intensa i ofensiva, dolorosa i punyent, agressió directe a les narius més avesades a ferums de tota mena. En arribar a la cantonada vaig mirar cap a l'esquerra i era allà, arraulit en un portal d'una casa ruïnosa, amb els cabells esbullats, els ulls esbatanats, barba espessa, Crussoe urbà sense Divendres, foll, sol i pudent. En adonar-se de la meva mirada em va increpar, el meu esguard impertinent l'havia molestat, em va recriminar la meva actitud i jo li vaig respondre que ell també m'havia mirat i l'home ho va negar i em va dir que havia estat jo el primer en mirar i jo li vaig dir que si per mirar-lo s'havia de pagar alguna cosa, llavors l'home va somriure deixant a la vista una filera de dents grisoses i un fil de saliva que se li enredava per la barba frondosa i llavors em va assegurar que en aquest món injust i cruel hi ha gent dolenta, autèntics fills de puta que et poden fotre la vida enlaire, que ell havia tingut una bona vida però que algú li va arrabassar i que ara es trobava, sense merèixer aquest càstig, en aquella situació lamentable. Li vaig donar la raó i vaig seguir el meu camí. En arribar a casa vaig sentir cert malestar, una mena d'angoixa s'havia apoderat de mi; un estat d'ansietat no em va abandonar durant la resta del dia.
           Si fas les coses bé les coses poden anar bé o malament, si fas les coses malament les coses només poden anar malament.
           Vaig arribar a pensar que aquell indigent no era sinó el fantasma de la meva vida futura.

9 comentaris:

Lluna ha dit...

Ais Gregori la primera es Pasqua Florida, la segona Pasqua Granada (potser pq el que ha florit després "grana" o fa llavor jeje)
Normalment es festa a Bcn ciutat crec, però aquest any al caure el 1er de maig en "finde" doncs ens l'han donat a tots.
Els fantasmes de la vida futura penso que no existeixen. Que lo sepas.

Petonets i perdona la parrafada jajajaja

aina ha dit...

Estimat Gori, s`ha de tenir molt mala consciència per a pensar que aixó et pot passar a tu. Quina n`has fet ara?

Gala(tea) ha dit...

Ondia! quin escalfred!

Aviam si puc dir alguna cosa amb sentit...
Jo, no soc catalana, soc de més al sud, però conec el terme i tinc entés que la pasqua granada venia ser alguna cosa per les flors,la primavera o així... no se si estíc per dir-te que també es diu pasqua florida.. ves a saber... ja fa massa temps que no ho pregunto...
igual estid dient una bestiessa.

Al respecte de la resta de relat.. que et puc dir Gregori.. jo humilment pense que qui fa be por acabar be o mal i qui fa mal, també pot acabar be.. precisament fent mal a aquestas altras personas de be.
Ups quin enbolic! be, tú m'has entés oi?

Doncs vinga!! la lléstima es que hi ha molta gent dolenta vivint com a reis i molta bona gent vivint com indigents...

Que hi farem.. la vida no es justa..

Un sac de bessets.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No siguis tant pessimista Gregori...La veritat és que hi ha molta gent que tenia una vida més o menys digna i per culpa de la "crisi", s'han quedat al carrer. A mi em provoca també una sensació de malestar, sobretot perquè no hi puc fer res...
En quant a la Pasqua, té raó la LLuna.
La Florida és perquè la natura ja ha tret flor i la Granada és que el blat, l'ordi...i d'altres plantes ja han granat. Pensa que a més de ser unes festes religioses també eren festes relacionades amb el camp, amb els cicles de la natura. Abans, aquest dilluns, també era festa a tot arreu.
Bona nit amb eclipsi de lluna.
M. Roser

Gregori Samsa ha dit...

Us felicito, filles, teniu una cultureta al voltant de les festivitats i de la natura que m'ha deixat de pasta de moniato. Molt agraït per les vostres explicacions.

Aina, nineta dels meus ulls, això que dius no és possible, senzillament no tinc consciència.

zel ha dit...

Darrerament, qui fa mal, sempre acaba bé, i no ho acabo d'entendre...

Gregori Samsa ha dit...

Bé, benvolguda Zel, jo no em refereixo tant als qui fan mal, si
no més aviat als qui fan les coses malament. I, creu-me, es pot ser molt bona persona i cagar-la, i llavors veuràs el pa que s'hi dóna.

Nacida en África ha dit...

Hay conversaciones que son dignas de grabarse y no solo por la comunicación verbal sino por la no verbal. Indiscutiblemente te dejó huella y también creo que a cualquier persona que tenga sensibilidad por eso comprendo tu angustia y tu ansiedad. Pero no, no tiene que ver nada con tu vida futura. De eso estoy segura.

Brises, petons i una abraçada.

Malena

cM ha dit...

És que hi ha molta maldat al món. Abans no n'era tanta o si l'era, ens l'ensucraven... avui en dia ja no, i ara! ens foten directament tota la merda coll avall (perdó per les males paraules, però les coses com són).
M'agrada el teu vocabulari, tan català.

Ah, i això de Pasqua granada no ho havia sentit en la vida!

Que vagi molt bé!