LA PENYA

divendres, 15 de juliol de 2011

INDIGNANICIÓ

                                                          L'enemic
                                                          vençut i desarmat
                                                          ja no és un perill
                                                          per a la població

                                                          Déu me'n guard
                                                          de l'exercit alliberador

                                                 *****************************

                                                          La mort
                                                          feu acte de presència
                                                          sense que ningú
                                                          pogués entendre
                                                          el significat
                                                          d'aquella acció
                                                        
                                                          Només queda absència

                                             **********************************

                                                          Tan gran és el desig
                                                          de foragitar l'enemic
                                                          que caurem en el perill
                                                          de convertir-nos en botxins

                                             ************************************
                                                       
                                                          El poble protestà
                                                          de forma legítima

                                                          La policia carregà
                                                          de manera legal

                                                          Cop de porra constitucional

                                               **********************************

                                                          Les seves rialles estridents
                                                          sonaven ara i adés
                                                          omplien habitacions
                                                          travessaven països i continents

                                                          El seu riure era perillós
                                                          podia contagiar-se

                                                          El jutge el condemnà
                                                          a deu anys de serietat

                                                *****************************
                                                       
                                                          Les forces i cossos
                                                          de seguretat de l'estat
                                                          en un estat d'excepció
                                                          en un estat delirant
                                                          prenen la decisió
                                                          d'acabar amb l'esclat
                                                          de llibertat d'expressió

9 comentaris:

Lluna ha dit...

Quantes veritats!!! Encara que estiguin disfressades de poesia.

Elfreelang ha dit...

Boníssims versos Gregori! els hi enviaràs al senyor Puig?

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Veig que de tant en tant també entres en l'espiral de la política...
Jo només dic que ni uns són tan bons, ni els altres tan dolents...
Com és que no vas anar a acampar, senyor indignat? jo estic d'acord amb molts dels punts que defensen, però quan vaig veure com treien la caseta i l'hortet de la plaça de Catalunya, em van recordar els hippis dels anys...
Fer l'amor i no la guerra!!!
M. Roser

Ventafocs ha dit...

Molt bons versos, sí senyor! Salut!

Irina ha dit...

Ai quanta raó, estimat Gregori...
Però no pensis que pots amagar la història que ens deus amb aquestes paraules tant ben conjuntades i intel·ligentment agrupades.
un petó.

zel ha dit...

Gregori, un poema de capçalera! Genial!

bigudi ha dit...

Cigarra canta cigarra , nos decía la canción y nos dejaron cantar nos creimos el mensaje , nos dejaron pasear la libertad disfrazada de verdad y ahora vemos que no era la abuelita ,que era el lobo, de lo que oigas creete la mitad , duda de lo que te den,y atate bien los zapatos que pintan bastos.
Aún no estamos listos para jugar al gato y al ratón ,demasiado corazón y pocas luces, làstima ...

Miss Yuste ha dit...

He pogut entreveure aquests últims dies un "enemic" que s'està converint en botxí. Tan de bo pogueres comentar tàctiques de defensa convertides en poesia. T'ho agrairia fervorosament.

Salut,
Miss Yuste.

María ha dit...

Descubro tu blog y me quedo viéndolo.

Saludos.