LA PENYA

dijous, 25 d’agost de 2011

SEMPRE VELLS

           

        Als anys 80's l'eslogan " La arruga es bella" va fer fortuna. Òbviament la frase no feia referència a les arrugues facials, sinó a les de la roba. Sortosament aquella moda va morir juntament amb la dècada.
             A l'obsessió d'estar prim li segueix l'obsessió per semblar jove. No importa l'edat, la qüestió és semblar més jove del què realment ets. Aquest trastorn es manifesta al llarg de la vida de l'individu, a excepció dels primers 18 anys.
             L'anorèxia ja afecta a adolescents d'ambdos sexes i a dones de qualsevol edat; als homes no ens afecte, ja en tenim prou amb el què tenim. Posats a triar una obsessió, millor la primera: una persona grassa que perd molts quilos s'acaba convertint en una persona prima; en canvi un individu madur que es vulgui treure anys acabarà sent un individu madur patètic intentant dissimular la seva edat. Voler aparentar més jove és una bestiesa de totes totes. Però no ens enganyem, aquest no és un tema que només afecti a grillats descerebrats i que ens deixi al marge als que som llestos i sabem el què ens convé; tots estem imbuïts en una societat a on es reben constantment una serie de "inputs", a tots ens influeix un seguit de normes, convencions, regles, modes i tendències.
            En totes les cultures i en qualsevol època, bellesa i joventud han estat considerades virtuts dignes d'admiració, però també, i sobretot, hi ha hagut respecte per a la gent grant i veneració per l'experiència i sabiduria que aquests aportaven. Això, ara i aquí, no passa; la joventud està sobrevalorada i la vellesa menystinguda.
             Cada vegada viurem més anys, els de la meva generació superarem fàcilment el segle d'existència, això significa que passarem més temps de la nostra vida sent vells que no pas joves; en aquestes circumstàncies pretendre tenir sempre l'aspecte de xavals és una tasca enutjosa i inútil, més valdrà concentrar esforços en tasques més productives.
              S'imposa un canvi de paradigma, una transformació profunda de mentalitat, ha arribat l'hora de promocionar i enaltir la vellesa. No serà gens difícil, només caldrà trobar nous referents que s'adiguin més als nous temps: spots de colònies i perfums amb protagonistes maduretes, anuncis de cotxes  de luxe conduïts per homes grans, programes de televisió en horàri de "prime-time" a on es parli constantment de la vida de vells professors i velles intel:lectuals, sèries protagonitzades per un grup de l'Inserso perduts en una illa deserta, videos a youtube a on surtin octogenaris estrafolaris, crear i promocionar una lliga nacional de petanca amb els seus "cracks" i fitxatges mil·lionaris; en definitiva, posar al centre de l'univers tot alló que passi dels cinquanta. En poc temps l'arruga serà un signe de prestigi i modernor; la gent més jove es farà tractaments facials per tal de curtir-se la pell, s'emblanquinaran les temples i miraran  d'imitar el posat reflexiu i pausat dels grans.
             Probablement hi haurà un sector de la societat que reinvindicarà la pell tersa i els cossos esvelts. I és que sempre hi ha d'haver xitxarel·los disposats a aixafar la guitarra.
       

12 comentaris:

Lluna ha dit...

Molt optimista el veig jo pel que fa a aquest canvi de mentalitat Sr. Samsa.
Em sembla que em compraré entrades per anar a veure "FOREVER YOUNG" a veure que tal...

Petonets a totes les arrugues

Ventafocs ha dit...

M'he entretingut tant en la lectura que fins que no he acabat el post no me n'he adonat del canvi de look del blog, molt bell, més lluminós i més... i això m'ha fet reflexionar. Amb el temps aprenem a gaudir més del contingut enlloc del continent. Una abraçada plena de contingut!

magazine.cat ha dit...

Ja ho diuen "a les velleses es fan les bestieses" ;)

aina ha dit...

També m`agrada a mí la lluminossitat del teu nou bloc, del que has escrit...no puc dir el mateix, m`estimo més les arrugues al jersei que a la cara.

camino roque ha dit...

todo se andará. es el mercado quien manda y los viejos son su potencial.
viejos por decir algo. antes viejo era una persona de cincuenta años. hoy no lo es ni lo parece.
y también puedo caer en lo fácil de decir que hay viejos sin arrugas en la frente como en la canción y sólo se es viejo o joven de espíritu etecé

y a mí personalmente me hipnotizan las caras marcadas, las manos arrugadas.

Gregori Samsa ha dit...

Jo sempre optimista, Lluna quart creixent

Molt bé, Ventafocs, has pillat el concepte...

Es clar, Magazine, només cal que ens paguin les pensions

No pateixis Aineta, per temps que passi tu sempre seràs molt guapa

Ahí està Camino, caras marcadas...

Joan Abellaneda ha dit...

molt bona reflexió gregori, realment hi ha moltes qüestions que la societat s'hauria de replantejar sobre tot en relació als valors que semblen oblidats

gràcies pel teu comentari al meu blog
seguim en contacte
joan

jomateixa ha dit...

Noi! feia dies que no passava per aquí, em pensava que m'havia equivocat i he sortit i hi he tornat a entrar... ja veig que has aprofitat per fer un canvi de look al bloc. Bé, m'hi hauré d'acostumar, vaig a fer-hi un tomb.

carina ha dit...

T'he descobert a través d'un altre bloc i m'encanta haver-te trobat. I pel que fa al teu post, fas una reflexió molt encertada i interessant, però per a aquells que hem passat la barrera dels trenta ens fa patir una mica i no sé si em consola, i és que d'aquí a quinze anys en tindré cinquanta i això a mi em fa malpair, no m'acabo d'acostumar a aquests canvis. De tota manera, d'aquí cent anys, tots calbs. Au, t'aniré llegint

Gregori Samsa ha dit...

Joan, m'alegra que t'hagi molat la meva reflexió

jomateixa, va bé fer alguns canvis de tant en tant. I no passis de llarg

carina, benvinguda, sempre és un plaer ser descobert. I no pateixis, quan en tinguis 50 probablement hauràs millorat força.

Gala ha dit...

Al temps que feies les reflexions sobre la vellesa i la seua importància anaves fent un canvi d'imatge a la teua casa??
No sé que dir-te si m'agradava més abans...
Poder és que no estic possada encara a tanta blancor...
Respecte al post, que puc dir... a mi sempre m'ha agradat cuidar-me...però sincerament...prefereixo el cult a la ment que al cos...
Qüestió de gustos, supose.

Una abraçada ben grandota.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Que t'ha passat a l'estiu que t'has tornat filòsof!!!

Ui aquests ulls, potser t'has fet una foto mentre et miraves al mirall...

Diuen que si arribes a la vellesa(v)és perquè has viscut moltes joventuts...

I també diuen que quan un es fa gran la bellesa (b) passa de la cara al cor...
Petons,
M. Roser