LA PENYA

dimarts, 25 d’octubre de 2011

       En una aparició televisiva el poeta Joan Margarit va dir: "Nosaltres (els intel·lectuals de la seva generació) ens pensàvem que en el moment que la gent tingués cobertes les necessitats bàsiques, s'interessaria per la cultura. Ens vam equivocar; la gent va optar per l'entreteniment".
        Els Mazoni (un dels pocs grups que se salven en el nou panorama musical, al meu entendre) proclamen en to sardònic en una de les seves cançons: "no n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria", fent referència als nanos amb l'estómac ple i el fetge amarat d'alcohol que, desmotivats, no acaben de trobar el seu lloc.
        Tot plegat, junt amb la màxima prou coneguda que diu que sense cultura no hi ha llibertat, ens porta a la conclusió que la llibertat provoca infelicitat. La llibertat ens obliga a triar, per tant, a haver de renunciar; en aquestes condicions difícilment es pot ser feliç.
        En realitat tos sabem, per intuïció, que la cultura ens farà uns desgraciats i que només a través del desconeixament i la diversió podrem assolir una autèntica felicitat. No necessitem res més.

22 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

És molt interessant aquesta entrada. El que passa és que hi ha persones que no serveixen per la cultura, i ja els està bé el Heavy Metal, posats a escoltar "música". Hi ha persones sense sensibilitat, i s'hi pot fer molt poc.

Gregori Samsa ha dit...

Uh! no ho diràs per mi
perquè si és així has encertat de ple, aimada Bonals

Helena Bonals ha dit...

A tu t'agrada el heavy metal???

Gregori Samsa ha dit...

M'encanta
sobre tot l'AC-DC i els Death Purple
smoke on the waaaaaaater...oh yeah!

Helena Bonals ha dit...

Doncs he ficat la pota! Parlaves del meu tema preferit, Margarit, i no m'hauria pensat pas que tinguessis aquest gust! Que s'extén a d'altres músiques. En general la música, bona o dolenta, em cansa.

Gregori Samsa ha dit...

No passa res, per això deixem els nostres comentaris, per donar la nostra opinió
I també m'agrada l'ska, el hip-hop i els boleros
i llegeixo a Margarit i a Marti i Pol, per posar dos exemples
i és que sóc un cony de tarat...

Clidice ha dit...

Huas! la cosa de la música també és un bon jardí. Personalment sóc feliç amb el Heavy, la sintètica i Bach. O sigui que no hi hauria per on agafar-me ^^ I no sé pas si és per coneixement o desconeixement, al cap i a la fi vaig estudiar música uns quants anyets :P I és que cada expressió serveix per a alguna cosa distinta, fins i tot la poesia. Per cert que això de "nosaltres", a vegades et vénen ganes de preguntar: "tu i quants més?"

Gregori Samsa ha dit...

What? de què va això de "nosaltres", ara m'he perdut

Clidice ha dit...

d'en Margarit

Gregori Samsa ha dit...

Clídice, suposo que estava parlant del seu cercle. I era llògic pensar-ho

Clidice ha dit...

ja m'ho afiguro, però quan escolto algun intel·lectual (i que consti que Margarit no em desagrada precisament) parlar així, com si el món, el país, o els que saben llegir i escriure, estigui circumscrit en un "nosaltres" tant reductor, que implica una uniformitat inexistent, em fastigueja una mica, què vols?

carina ha dit...

Margarit, la va errar en la seva primera apreciació, va pecar de pardillo, la història ens demostra (podeu tirar tant enrere com vulgueu) que quan més caspa hi ha hagut culturalment parlant, més encefalogrames plans ha donat el món cultural ha estat precisament en temps de vaques grosses. Avui (vull dir, ara, en aquest moment històric que vivim) segur que hi haurà una revifalla en el terreny cultural i s'aguditzarà més l'enginy... En publicitat ja fa anys que passa i en literatura, els americans que en saben molt, ja fa temps que han fet un gir que ha trencat motlles... Ser a la cua del tren cultural és d'una comoditat extrema, sempre va més bé anar a la reraguàrdia i que uns altres parin els cops, que ser els primers i parar els cops... El nostre, ara per ara, és un país de segundons, mediocres, però ja ens va bé, suposo. (demano disculpes si he ferit alguna sensibilitat). Petonets, artista

Lluna ha dit...

Maremeva quin "ambientillo" en un moment. Jo només diré que no estic del tot d'acord en això de que la cultura ens farà uns desgraciats. Digue'm ingènua però jo espero trobar la felicitat tot i que sé que no tinc cap gran nivell cultural, però el desconeixement tampoc m'omple i tot pot ser prou divertit, fins i tot aprendre...

aina ha dit...

Vaja, estau massa seriosos pel meu gust. Vaig a mirar la tv. :D

magazine.cat ha dit...

Crec que hi ha de tot, gent que s'interessa per la cultura i d'altra que li va més l'entreteniment.
No crec pas que la felicitat d'un depengui del desconeixement o del nivell cultural.
No a tothom li fan feliç les mateixes coses.

lolita lagarto ha dit...

triar és renunciar a alguna cosa i no poder triar també.. ets feliç pel que tries i infeliç pel que has deixat..
si el desconeixement ens fes feliços ja tindríem una bona part de felicitat a la butxaca, no? i la diversió és tan tòpica com la felicitat, divertir-se també és creure que t'estàs divertint, riure ja és més de cos, de pell de veritat.. l' eufòria sí.. aquesta sí que és bona..!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

És una pena però en Joan Margarit es va ben equivocar...i això que crec que la cultura és patrimoni de tothom.
M'agrada la ironia que destil·la aquest escrit. Els Mazoni , potser musicalment són passables( no els conec) , però el que és les lletres... Gregori a la vida sempre ens toca triar, i això vol dir que sempre renunciem a alguna cosa.
Ai les teves conclusions...
La cultura ens dóna llibertat, tinc cultura...conclusió, sóc lliure. Aixó són uns exercicis que fèiem quan estudiava.
M'encanta l'ambientillo que diu la Lluna...i més coses que també diu.
A mi m'agraden molts estils de música, només vull que sigui de
qualitat. Y no entenc com a algú li pot agradar la poesia i cansar-li -la música, crec que es donen la mà.
Bé bona nit a tothom,
M. Roser
M. Roser

Miss Yuste ha dit...

Llàstima que últimament el coneixement es pague car o que no tothom puga accedir a ell. Mentre el poble continue en l'absoluta ignorància els dèspotes tenen totes les de guanyar.

Salut i... Coneixement!

jomateixa ha dit...

Estar sempre a la lluna tampoc ens porta felicitat eternament, només fins que comencen les garrotades i després no saps pas d'on et venen i ja estàs baldat!

Elfreelang ha dit...

i com diria algú No hace falta decir nada más

marta ha dit...

Ei no estic d' acord? per mi l'ignorància en la societat nomes serveix perquè uns quants s'aprofitin i manipulin , en la vida personal, sóc mes partidària de la ignorància acceptada i consentida, és molt mes útil i ens dóna la possibilitat d'anar sempre uns quants passos per davant.

Alyebard ha dit...

Varis apunts: Gràcies per deixar bé els Mazoni ( els tinc un apreci especial per raons familiars ;-) ). Quanta més gent estigui sotmesa al pa i circ millor pel sistema. Però prefereixo ser un desgraciat obert a la dura tria de la llibertat que m'ofereix la cultura