LA PENYA

dimarts, 18 d’octubre de 2011

UN DIA QUALSEVOL

         Aquell matí em vaig despertar amarat de suor, intranquil i amb una estranya sensació d'angoixa al pit. La nit anterior m'havia fotut una quantitat ingent de vodka i ara en pagava les conseqüències. Em vaig llevar i vaig anar arrossegant-me cap a la dutxa; el raig d'aigua freda em va posar el cervell a lloc. A l'hora d'afeitar-me evitava mirar-me als ulls. Quan una persona evita mirar-se als seus propis ulls és que ha perdut alguna cosa difícil de recuperar. Mentre em prenia el cafè pensava amb la Marie; era una bona mossa, m'agradava de debò i ella també n'estava de mi, però la nostra relació tenia data de caducitat. Els dos ho sabíem, per això miràvem d'aprofitar el temps quan estàvem junts. Me'n vaig anar a treballar, la meva feina era una puta merda de feina, no trigaria gaire a deixar-la. I va ser just en aquell moment quan vaig decidir deixar de ser jove.


Així ho explicaria:

PAUL AUSTER

        Aquell matí em va despertar el telèfon a les vuit en punt. A l'altra banda de l'aparell una veu femenina demanava per un desconegut. Li vaig dir que s'equivocava. Era el tercer dia consecutiu que el telèfon sonava a la mateixa hora i la veu femenina preguntava per un tal Jaume Segura; començava a pensar que no era casual. Em vaig llevar i vaig anar cap al lavabo fent tentines, tenia molt malt de cap i una ressaca brutal, gairebé havia oblidat els efectes d'una borratxera.  El mirall em tornava la cara d'un desconegut : un home madur, amb canes i ulls tristos i cansats; era evident que aquella imatge no teia res a veure amb mi. Després de tres cafès vaig començar a recuperar l'aplom perdut. La Marie Lou havia aparegut en la meva vida de forma casual i, poc a poc, s'hi havia anat instal·lant; mai feia preguntes ni retrets, deixaria que jo sol esbrinés quin era el camí a seguir. Vaig anar al banc a treure tots els meus estalvis, vaig pujar al meu Buick del 68 i vaig enfilar la N-III amb destinació desconeguda. L'únic que sabia del cert és que no tornaria mai més.


FRANZ KAFKA


         Aquell matí, després d'una nit moguda, Gregor Samsa es va despertar convertit en un monstruós insecte. Estava ajagut de panxa enlaire, sobre la seva esquena convertida en una closca negra i dura; en aixecar el cap va poder observar el seu ventre blanc i voluminós, dels costats sorgien un seguit de potetes curtes i peludes que es movien nerviosament. No es podia aixecar del llit. En un primer moment va pensar que encara estava sota els efectes de l'alcohol, aquella nit havia anat a dormir tard després d'agafar una borratxera considerable. Si no era capaç de llevar-se aviat arribaria tard a la feina. Amb grans esforços va anar lliscant pels llençols fins treure mig cos fora del llit, però no es va atrevir a deixar-se caure per por de fer-se mal a les potetes. Va pensar amb la Marion, la seva promesa, la dona amb la qual s'havia compromès i s'havia de casar; en el seu esta seria difícil d'acomplir amb el seu compromís. Finalment es va decidir i va saltar del llit, va caure sobre les seves potes i va recorre l'habitació a tota velocitat fins arribar a l'altre extrem, després va pujar per la pared i es va quedar en un racó fosc, lluny de tot i de tothom, a on ningú el pogués veure i així poder començar una nova vida, més acord amb el seu nou aspecte.


JAVIER MARÍAS


         Al despertar aquella fría mañana de invierno me prometí a mi mismo desterrar para siempre noches de juerga y borrachera. A partir de los 40 las resacas toman un cariz dramático. Llegué al baño tambaleándome y una vez allí estuve a punto de romperme la crisma después de resbalar al poner el pie izquierdo en el plato de la ducha, cosa que pude evitar gracias a unos reflejos que creía perdidos, pero que por lo visto aparecen en caso de supervivencia. Hubo un tiempo, no hace mucho, en que las mañanas de los lunes eran momentos felices y de gran vitalidad; Júlia preparaba el desayuno mientras yo vestía a los niños, evitaba que el perro se meara en la alfombra y procuraba no mancharme la corbata. Pero la felicidad se fue y llegó el divorcio. Entonces conocí a María. Miento. En realidad la conocí mucho antes, cuando empezamos a trabajar juntos. Después de la separación surgió algo entre María y yo, o quizás surgiera desde un principio, cuando María me trajo un café al despacho por primera vez, mostrando su mejor sonrisa y clavándome sus enormes ojos azules, atravesando mi consciencia de hombre casado y padre de familia. Cuando me mira ahora veo a alguien muy cercano a mí, pero que nunca podré tener. Quizás ella piense lo mismo cuando la miro. En cualquier caso no voy a hacer nada por cambiar las cosas, la última vez que lo intenté los resultados no fueron muy satisfactorios, al menos para mí.


FIODOR DOSTOIEVSKI


          Grigori Fiodoròvich Samsònov havia estat dormint durant dos dies i dues nits debilitat per la febre i la falta d'aliments. Grigori sempre havia estat una persona vital, amb bona salut i galtes rosades, però en aquell moment la seva ànima estava sotmesa a grans turments i el seu cos en pagava les conseqüències. Va despertar-se de matinada i en mig de la penombra va distingir una figura asseguda a la vora del llit; de la seva enorme testa li sortien dues banyes de dimensions considerables, els ulls li brillaven en mig de la foscor i deixava anar una ferum de sofre. En Grigori va tancar els ulls i es va quedar adormit. Dos dies enrere havia estat bevent a la taverna en companyia de l'ex-funcionari Ivan Ivanòvich Turkiev i allà s'havia gastat tots els diners que tenia, els quals havia rebut de mans de la seva pobra mare i que havia estat guardant amb tan sacrifici. Va tornar a despertar-se cap el migdia, es va llevar i es va vestir amb els seus parracs. Va sortir de l'habitació procurant que la mestressa de la casa no el veiés, donat que en els últims tres mesos no havia pagat el lloguer de l'estança i, un cop a fora, va començar a caminar sense rumb fix. Els carrers de Sant Petesburg bullien al voltant de l'activitat i brogit dels comerciants i clients, sota un sol i xafogor estiuenca. En Grigori pensava amb la Maruska Fuminova, la filla de l'ex-funcionari Ivan Ivànovich, una noia amb ànima bona i generosa que havia caigut en la ignomínia a causa de la desgràcia del seu pare. Maruska estava disposada a començar de nou al costat d'en Grigori, però aquest no es creia digne de l'amor de la noia. Després de caminar durant hores va arribar fins el límit de la ciutat i, finalment, va decidir tornar cap a la seva miserable habitació.


CHARLES BUKOWSKI


        Em vaig despertar cap el migdia amb mal de cap i ganes de vomitar. Em vaig llevar, em vaig fotre un rot i vaig anar a cagar; el cagarro feia pudor de vodka. No em va sorprendre veure al mirall la mateixa cara de desgraciat de sempre. Després de tres cerveses ja començava a ser un desgraciat com Déu mana. La nit anterior havia estat bevent al bar d'en Joe i, després de trencar-li la cara a un nano que m'havia tracta de vell inútil, vaig tornar cap a casa a dormir-la. En les últimes setmanes no havia escrit ni una línia, estava passant pel què es coneix com a crisi creativa. Escriure és l'única cosa que val la pena en aquesta merda de vida, això i follar amb la Marie Sue. La nena tenia un cul i unes tetes que em feia tornar boig, ens enteníem bé. La Marie Sue no era aquell tipus de dona que intenta canviar-te i convertir-te en un eunuc;  en tenia prou amb una bona sessió de sexe i amb uns quants bitllets per als seus capritxos. En aquell temps havia aconseguit una feina a correus com a carter, era una puta merda de feina que no estava malament; només havia de repartir el correu per les cases, així que no havia d'aguantar xitxarel·los manaires i sempre havia la possibilitat de trobar-me amb una mestressa amb ganes de gresca. Després de tot, si t'han de donar pel cul, que sigui amb vaselina.

14 comentaris:

Lluna ha dit...

Ja veig que estàs fet un romàntic, et posis en la pell de qui et posis.
A veure cap on van aquestes històries que semblen no dir exactament el mateix...

Petonets

aina ha dit...

Molt bona aquesta. Quin puta que estàs fet tu, quin art el teu.

M`ha agradat, molt i m`has sorprès gratament, com sols fer sempre.

Elfreelang ha dit...

Gregori insuperable! aplaudiment traca i mocador!

carina ha dit...

Nen, ets un crac, m'encanta com tanques el cercle (primer i últim) no sé en quin dels dos t'hi veig més, m'has fet riure molt amb el relat explicat pel Javier Marías, el to afectat de tio de l'experiència ratllant la pedanteria, el de Kafka era fàcil, no? però potser el protagonista hagués estat on G o S qualsevol, no?; el d'Auster i Dostoievski molt bons també, però el darrer... molt gregorisamsonià (Bukowski no ho hagués fet millor, ai, perdona estava de ressaca).
Em trec el barret, això teu es mereix una genuflexió als seus peus senyor Samsa. ;)

camino roque ha dit...

jajaja tremendo!!! un post buenísimo. mis felicitaciones.

Fran ha dit...

uno diría que donde está tu voz... Un buen escritor asimila a sus 'maestros' y luego los vierte a su manera. Eso debe ser voz propia.

Miss Yuste ha dit...

Ets increïble!
No és el meu millor dia i m'he fotut un bon fart de riure gràcies a tu. Encara que coneixent-te una mica més per aquest espai ja sabia que alguna sorpresa arribaria tard o d'hora.

Sincerament has fet un bon escrit, bona feina!

Salut (i peles...).

Jesús M. Tibau ha dit...

FANTÀSTIC!

lolita lagarto ha dit...

como deciamos ayer.. han retornat veus d'ultratumba!

la veu expressa el que les paraules no poden yel significat és un altre no té a veure amb el què es diu..
les altres veus de l'outsider.. m'ha encantat!!!!

Gregori Samsa ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris tan ben parits, calia paciència per empassar-se aquest post

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Ostres Gregori, molt interessant això de posar-te a la pell d'aquests personatges i fer-los parlar...
No sé quina versió m'agrada més , potser la del Pol Auster i la del Gregori de tota la vida...
I penses que avui dia hi ha alguna relació sense data de caducitat???
Bona nit i que no falti el bon humor!!!
M. Roser

Audrey ha dit...

Enginyós i divers post!, n'hi ha per tots els gustos...:-)

JACKIE ha dit...

EXCELENTE EXCELENTE POST, ME DIVERTI MUCHO LEYENDOLO,SIGUE ASI,
MI BLOG ES www.postsdeunreinoalien.blogspot.com
NOS SEGUIMOS

Gala ha dit...

Saps Samsa? poder molts explicarien la teua història de maneras molt diferents a la teua, la mateixa versió amb el toc personal de cadascú.. però jo no conec a cap ni un d'aquestos paios... be, poder no més que et conec a tú... però hem quedo amb la teua versió... poder es la més propera i per aixó hem decideixo per ella...

De tota manera he de dir-te que has fet un treball exquisit en aquest post.

Petons, desde el mediterráni.