LA PENYA

dimarts, 11 d’octubre de 2011

         Un home devot explicà als seus deixebles: "És pervers treure la vida i és noble salvar-la. Cada dia prometo que salvaré un centenar de vides. Llanço la xarxa al lloc i en trec un centenar de peixos. Els deixo a la riba, a on donen cops de cua i es contorsionen.
         - No tingeu po de res-els dic als peixos- Us he salvat de morir ofegats.
         En un tres i no res els peixos es calmen i es queden ben quiets. Malauradament sempre faig tard. Els peixos expiren. I con que és pervers malbaratar les coses, m'emporto els peixos morts al mercat i els venc a un bon preu. Amb els diners que me'n donen compro més xarxes per poder salvar més peixos."


                                                            Anònim

14 comentaris:

aina ha dit...

Tot un lumbreres aquest tipo.

Lluna ha dit...

L'home devot es va perdre alguna classe de biologia...

Bon vespre Sr. Samsa!!

carina ha dit...

És interessant veure com ens autoconvencem que allò que fem -tot i saber que està malament- és per un bé, quan en realitat mirem el nostre puto interès.

Gala ha dit...

Molt en el fons tenia bon cor... tot per no desperdiciar... aixó si la cosa de la respiració branquial no la dominava molt...
No li podem retreure res aquest tipo... els peixos segurament si...

Petons mediterránis...

Ariadna ha dit...

Curiosa manera d'entendre certes ensenyances.

camino roque ha dit...

extraordinaria síntesis de nuestra sociedad (bravo por el anónimo)

Elfreelang ha dit...

El món actual és com el teu escrit...així estem....ben dit Gregori!

Helena Bonals ha dit...

D'excuses per justificar el nostre comportament, la nostra vida i la dels polítics n'és plena.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

I després de salvar els peixos de morir ofegats , segurament tels deus menjar...
Bon profit!!!
M. Roser

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

O de com revestir el cinisme de virtut...no sé per què, però al llegir-ho em recordava d'aquelles senyores que van molta missa però que en realitat són unes males putes...

magazine.cat ha dit...

No vull ser pas peix :(

jomateixa ha dit...

O era mol Ruc, o potser molt intel·ligent...

Miss Yuste ha dit...

Això ve a ser el mateix que aquell refrany castellà: "No hay mal que por bien no venga".

Al cap i a la fi, davant un curiós destí sempre s'hi pot aprofitar alguna cosa. O algún peix :)

Salut i força amb el canut!

Jesús M. Tibau ha dit...

la "bona fe" de vegades mata