LA PENYA

dimecres, 2 de novembre de 2011

BARTENDER

         Just quan anava a tancar, aprofitant que el local era buit, va entrar ella. Era jove i maca. Ja fa temps que les noies joves i maques m'han deixat d'interessar com ho havien fet temps enrere, quan jo era jove i maco; ara només aconsegueixen despertar la meva admiració, tal i com admiro una obra arquitectònica o una moto de gran cilindrada. Ella era diferent, em va agradar; somreia de forma melancòlica i els seu esguard era un prat verd a on t'hi podies perdre. Òbviament no vaig fer referència a l'horari de tancament i, lluint el millor dels meus somriures, li vaig preguntar què volia prendre. "Tu mateix, sorpren-me"-em va dir. Començàvem bé, no m'havia tractat de vostè. En aquell moment el meu cervell, maquinària perfecte amb engranatge ben engreixat es va posar en marxa; en pocs segons havia de decidir quin era el suggeriment més adient: un còctel de ginebra seria el més adequat per l'ocasió; combina bé amb els sabors afruitats i els seus efectes no són immediats. Dry Martini, ben sec; 9 parts de ginebra i una de Martini, elegant però previsible, el vaig descartar. Es tractava de sorprendre-la. Negroni: una part de ginebra, una de Martini Rosso i una altra de Campari, versió curta i servit en copa de còctel. No servia, textura un pèl massa agressiva i gust excessivament fort. " Et serviré un Martínez"- li vaig dir. La noia va riure divertida i va assentir amb el cap. Probablement esperava un combinat exòtic de nom impronunciable. Vaig posar gel a la coctelera; hi vaig afegir una part de ginebra, una altra de Martini negre, un cop de Marrasquino (un licor italià de cireres, dolç i suau) i unes gotes d'angostura. Shake it. Vaig servir el combinat en copa de còctel, vaig tallar una tira de pell de llimona i la vaig esprema dins el contingut de la copa i, finalment, la vaig deixar a dins. A la Júlia li va agradar força. Vam xerrar. Vam riure. Li vaig servir un segon Martínez. Se'l va prendre i, poc després, vaig poder notar com se li dilataven les pupil·les. Vaig tancar el bar, vaig agafar un got old fashion (ample i curt), vaig posar-hi un parell de glaçons i em vaig servir una copa de McCallan (whiski de malta), llavors vaig tancar els llums (vaig deixar encesa una llum indirecta) i vam anar a seure al sofà situat estratègicament al fons del local.
      No va caldre un tercer Martínez.

15 comentaris:

Lluna ha dit...

Un noi com tu no podia pas desconeixer l'art de la cocteleria, oi? Ben jugat Gregori.
Petons sense alcohol

Gregori Samsa ha dit...

Ja ho veus Lluna, no hi ha res millor que un bon beuratge per engegar la cosa

kisses on the rocks, oh yeah!

aina ha dit...

Jo crec que, quan una dona et diu "sorpren-me"..ja no li calen copes.

Gregori Samsa ha dit...

Es clar, Aineta
però a mi sí que em feia falta

carina ha dit...

Samsa, quina sofisticació per deixar embadalida una joveneta! Un cop passat l'enlluernament, vas progressar adequdament?

Gregori Samsa ha dit...

Apreciada carina, això ja seria un altre capítol...

carina ha dit...

hehe ;)

Gala ha dit...

Mol bé Samsa... si és que el que el que val , val.. per a possar coctels o el que faça falta...

A vore si encara tant queixar-te que ets major i resulta que és productiu... vas amb ventaja... no has oblidat les sutils tècniques de seducció... els jovenets d'avui en dia no tenen ni idea...

petons mediterranis.

camino roque ha dit...

a mí me hubiera bastado con una copa de vino. debo ser una facilona :/

Alyebard ha dit...

Una dona em diu sorprent-me i si convé faig la vertical :D. Però veig que amb els combinats n'hi ha prou per a començar.

Gregori Samsa ha dit...

Ja ho veus Gala, els vellards ens hem de buscar la vida com bonament podem

No sé, Camino, hay vinos muy sofisticados ( y caros)

Aylebard, jo, després d'una copeta i amb bona companyia, acostumo a fer l'horitzontal

lolita lagarto ha dit...

sort que li vas servir un Martínez... no em puc ni imaginar com hagués acabat si li arribes a servir un Gonçales..!

Elfreelang ha dit...

Bon còctel! millor vermut!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No em crec que t'hagin deixat d'interessar les noies joves i maques!!!
Oh, m'ha agradat molt una imatge poètica : "El seu esguard era un prat verd on t'hi podies perdre" molt bucòlic, que no lliga massa amb tota la cocteleria...
El teu final m'ha donat la raó.
Bon vespre,
M. Roser

Ventafocs ha dit...

Un molt bon cóctel... de paraules! M'ha agradat!