LA PENYA

dimarts, 8 de novembre de 2011

                 L'alopècia és una afecció que afecta a les 2/3 parts de la població masculina. Contrariament al que es podria pensar, aquest fet resulta positiu; és l'única manera que molts d'ells es comencin a preocupar pel seu cap.

15 comentaris:

aina ha dit...

Pel que hi ha dins dels de qualcuns...

color camaleó ha dit...

bona!

Pais secret ha dit...

Quin cap?

magazine.cat ha dit...

No sigues dolent :D

Gala ha dit...

jajaaja, molt bona aquesta...
Però et diré un altra... han fet moda de l'alopècia... ara està molt de moda anar amb el cap rapat.. així tornen als seus origens.. i no tenen que preocupar-se tampoc d'aquestos menesters...

Petons mediterrànis.

Lluna ha dit...

Crec que la preocupació és molt "superficial", digue'm tiquismiquis...
Vos com aneu de pelambrera?? jijiji
Petonets

lolita lagarto ha dit...

però.. la població masculina.. té cap??

Barcelona m'enamora ha dit...

Heheh!! Que bo!

carina ha dit...

Com diu el "poeta" del Melendi "Ser como el calvo que se rapa
al cero siempre la cabeza
porque prefiere saltar solo
a que le empuje la certeza"... Més valdria que no es preocupessin, no hi ha res a fer! Au, bona nit, que demà tinc examen.

carina ha dit...

Vull dir, que per molt que es preocupin allí on no n'hi ha no en pot rajar, ni per dins, ni per fora... Ets tremendo, no?

Elfreelang ha dit...

I tant...sempre he sabut que era per això

camino roque ha dit...

por su cabeza siempre se han preocupado (demasiado diría yo) pero no está encima de los hombros.

Gregori Samsa ha dit...

Hòsti, em fa mandra contestar-vos un per un, així que només dir-vos que m'han molat les vostres rèpliques. Fins i tot diria que superen el post en si.

siau, vaig a treure'm lustre del cap, del de d'alt

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Ostres Gregori, Avui t'acabes de reconciliar metafòricament amb les fèminas... Has tirat pedres a la teva taulada, vull dir que no has deixat massa bé els del sexe masculí...
Bé, però a mi em sembla, pel que he anat veient als teus posts,que el teu cap com diuen els nostres veïns,està "bien amueblado", però t'agrada jugar amb l'ambigüitat i domines molt bé la ironia...
I com que ja t'he psicoanalitzat,
doncs apa , bona nit,
M. Roser

Núria Talavera ha dit...

és bo, llàstima que avui no hi ha gaires coses que em puguin fer somriure però mira, un esforç virtual sí que el puc fer ... :)