LA PENYA

dissabte, 10 de desembre de 2011

    Després d'una setmana bruta i alliberadora com una puta barata, em disposo a encarar les festes nadalenques amb el meu capteniment esquerp i escèptic habitual, mirant de no resultar massa desagradable per la resta dels mortals. No m'agraden aquestes festes, no m'han agradat mai, tret dels primers deu anys de vida, època en la qual et fa il·lusió qualsevol collonada ben presentada i embolcallada amb colors llampats i llumetes cridaneres. Va haver-hi un moment, anys enrere, que el desgrat per aquestes diades es va estendre a bona part de la societat, fet que provocava que ens felicitéssim els uns als altres amb un rictus de fàstic a la cara i explicant que no érem partidaris del consumisme i de la diversió a toc de xiulet. Però ara la cosa ha canviat, ha tornat aquell esperit nadalenc que va provocar que algú ( no recordo qui) escrivís la història de Mr.Scrooge i el sr. Capra perpetrés la inefable "Que bello és vivir "(ho escric en castellà per mantenir el to ranci, amb això no vull dir que el castellà sigui un idioma ranci, però si que ho era una època determinada, quan tot era en castellà i en blanc i negre).
             Per tant, torno a ser a on em correspon: amb la minoria, en el marge, amb els incompresos, amb els desarrelats, com un autèntic puto outsider.

12 comentaris:

Lluna ha dit...

No sé que dir-te, a mi m'agrada aquesta època, malgrat el fred i la boira que de vegades s'apalanquen i no només en el sentit literal. Ja sé que les demostracions d'amor al proïsme s'han de fer durant tot l'any i no quan ho diu "El Corte Ingles" però trobo que no està de més recordar-ho en segons quins moments. Si poses un somriure estic segura que a la resta dels mortals ens resultaràs força agradable... gairebé tot l'any jeje

Yáiza ha dit...

Pssss... comprensible. A mi em fot el rotllo del "espíritu navideño" (amb to carca) que fa que representi que tots hem de ser feliços i somriure molt per aquestes dates. Coi, seré feliç si em dóna la gana!!!

Però a part d'això hi ha coses d'aquestes dates que m'agraden prou, en plan els àpats bèsties, els torrons, la cavalcada i cantar Nadales. Ah, però odio voltar botigues buscant regals... arhg! (que me'ls facin, m'agrada força, clar)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A mi hi ha coses que m'agraden de les festes i coses que no.
M'agrada la il·lusió de la quitxalla, l'ambient familiar, seguir les tradicions nostres i si fa un bon fred millor...
No m'agrada que s'encenguin els llums un mes abans, ja que quan arriba Nadal estic tipa de llums i musiquetes, no m'agrada veure que la gent es gasta el que té i el que no té, quan hi ha tantes persones que passen misèria, no m'agraden els Pares Noels (de tradicions ja tenim les nostres)...
I també penso que hem de ser solidaris durant tot l'any...
Petons amb un somriure,
M. Roser

Rafael Meyerhofer ha dit...

Ep...mira Gregori Samsa...això que dius està molt bé...i et diré més si tinguessis com jo una botiga i veiessis com la gent compra per comprar sense interessar-li en absolut que el regal agradi o no, fer-lo per el fet de fer-lo i prou encara et farien més fàstic aquestes festes...sort que sempre i haurà menors de 10 anys que les puguin gaudir...bones festes ;)

Núria Talavera ha dit...

doncs jo també dec ser una puta outsider... perquè no m'agraden gens aquestes festes, i això que tinc una nena petita, i de fet només amb ella disfruto dels reis i el tió, i de la il·lusió que li pot fer tot plegat... i per descomptat del fet de tenir 18 dies de vacances :) que per alguna cosa sóc profe

Alyebard ha dit...

Jo encara no han començat oficialment i ja n'estic fins els c#ll#ons!

camino roque ha dit...

creo que no coincido contigo muchas veces pero esta vez compartimos opinión.

Elfreelang ha dit...

M'agraden els outsiders!

lolita lagarto ha dit...

jo ja signaria si la collonada es limités al nadal!
out out SIDEEEEER!

belkis ha dit...

Doncs jo diria que en general m'agrada el nadal, tot i que hi ha moltes coses d'ell que no m'agraden.
No m'agrada el consumisme desmesurat, tot i que hi dedico molt de temps a què els meus regals agradin, siguin el més especials possible.
M'agrada molt poder seure amb familiars i amics per sopar sense haver de mirar el rellotge; això és una cosa que no puc fer gaires vegades la resta de l'any.
L'esperit nadalenc, si es que existeix, jo procuro viure'l tot l'any.
Sé que semblo una cursi sense remei però avui....avui m'és igual.
Us agradi o no...jo us desitjo un bon Nadal...més encara: que cadascú visqui el Nadal que li agradi.
(Apa, m'he avançat gairebé tant com els llums dels carrers).

Audrey ha dit...

Amb els pas dels anys aquestes festes, s'omplen de malenconia. Em quedo amb les reunions familiars i properes, amb la il.lusió dels nens, amb els detallets sincers...Tot i que Nadal cada cop arriba abans :-S

Bona setmana, pre-nadalenca.

Clidice ha dit...

Amb els anys, i la gent que va faltant, aprecio tenir "els meus" al voltant de la taula, i si l'excusa és Nadal, Sant Esteve, la Festa Major, o Sant Felip Neri m'és una mica igual :) Això sí, no fem regals només que als menuts. Si et fa una escudella i carn d'olla tradicionals, posarem un plat més a taula. Ah! i et deixem estar enfadat tota l'estona :)