LA PENYA

diumenge, 18 de desembre de 2011

     La recerca de la felicitat comença quan ens adonem que no serà possible trobar-la.

14 comentaris:

belkis ha dit...

No sé de qui és aquesta frase, però hi ha també (no sé qui) que diu que la felicitat és una manera de viure no una meta que s'hagi d'aconseguir.
Jo personalment penso que no existeix la felicitat completa i, si existeix, no dura massa. Per tant, intento conformar-me amb trossos petits de felicitat, no sé si faig bé o no.
Petons

Gregori Samsa ha dit...

Belkis,fas molt bé de conformar-te en troços petits, tot i que a vegades mola fruir d'un troç ben gros

Lluna ha dit...

Vol dir Sr. Samsa?? Jo crec que la felicitat està escampadeta i amagada, però que es possible de trobar, de vegades en petites porcions com diu na Belkis i de vegades potser un troç ben gros i tot. Qüestió de sort i de ser perseverant...!!!
Petonets i disfruta el que et queda de dia

Gregori Samsa ha dit...

Aquest és el problema, Lluna creixent, que està ben amagada
Per això ens hem de conformar amb la il·lusió de buscar-la. Trobar-la seria fatal.

Lluna ha dit...

Per què??

Gregori Samsa ha dit...

Perquè llavors t'adonaries que era més gratificant la búsqueda que el fet de trobar-la.
En Punset explica que els gossos es posen molt contents quan veuen que els seus amos els hi preparen el menjar( mouen la cua com bojos, borden) i, en canvi, a l'hora de menjar no es mostren tan eufòrics.
Els éssers humans ens movem pels mateixos princípis bàsics.
Uns més que altres, es clar.

Lluna ha dit...

Però fatal??
No sé pas, d'entrada no hi estic d'acord, com tot, el procés fins a obtenir una cosa pot ser molt gratificant, però el fet d'obtenir-lo vols dir que ens treu totes les il.lusions? A més sempre en tenim de noves, i tal com hem dit la felicitat és un cúmul, per lo que tenim moltes opcions. MaremevaquesemblodelaONG"Felicesparasiempre" jajajaja
No m'ho tinguis en compte Gregori, tinc un dia positiu, vesquehifarem!!!
+petonets

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Vaja, ara resulta que ens comportem com els gossos, només ens falta fer bub, bub...
Aquesta frase no m'acaba de convèncer,
perquè si sabem que no és possible trobar la felicitat, perquè esmercem temps buscant-la?
Sí ja sé que sovint és més gratificant el camí que fem, que el fet d'aconseguir una cosa, però si fem un pas és perquè pensem que arribarem a bon port, encara que després no sigui així...no sé si m'explico, tot i que ho intento!!!
A mi em sembla que més que la felicitat, existeixen moments feliços i segur que tots en podem trobar algun...
petons de bona nit,
M. Roser

jomateixa ha dit...

La felicitat no s'ha de buscar, de fet mai ens sentim satisfets amb el que tenim, sempre busquem més i més...
Així que la felicitat no es pot aconseguir mai. Hauriem de gaudir plenament del que realment tenim i seriem més feliços sense ni saber-ho.

Miss Yuste ha dit...

La felicitat només són moments puntuals i breus que ens fan sentir-nos vius. Buscar aquesta condició de manera perpètua i permanent és una bajanada. Sublim, però una bajanada.

Viure és aprendre, i aprendre no és sempre ser feliç, però sí profitós.


Salut i bon nadal, Gregori!

Audrey ha dit...

Que vols que et digui..., aquesta frase em desconcerta, no veig la felicitat com una meta, sino com moments màgics del camí, que cal assaborir.

Abraçada!

color camaleó ha dit...

si passes els dies buscant la felicitat sense parar a valorar el "com" present segur que la frase que escrius té sentit. és una manera de fer, no una meta. la felicitat no és perfecte, la perfecció sí és impossible de trobar.

Alba ha dit...

I és que els humans som així, sol falta que ens diguin que alguna cosa no és possible perquè ho intentem encara més!!

Salut i bones festes!

Helena Bonals ha dit...

Jo crec que ningú té la felicitat absoluta, però hi ha diferències entre les persones, i en el temps: jo sóc infinitament més feliç que fa deu anys.