LA PENYA

dissabte, 3 de desembre de 2011

LLUNÀTIC

      El transbordador espacial va posar-se de forma majestuosa sobre la superfície lunar sense gaires problemes; a continuació va obrir-se l'escotilla lateral per deixar pas una escaleta per on hauria de deslliçar-se l'astronauta amb moviments lents i pausats, deixant la petjada sobre el terra polsós on hauria de quedar gravada per deixar testimoni de la presència humana a futures generacions; l'astronauta va seure's sobre una roca lunar i, després de treure's el casc, va extreure de la butxaca lateral de la màniga esquerra un paquet de Marlboro, es va encendre una cigarreta i va fer una pipada llarga i profunda per tal d'omplir-se els pulmons del fum desitjat, sent conscient que només comptava amb deu minuts abans d'haver de tornar a la Terra. 

9 comentaris:

aina ha dit...

I, amb total seguretat, va deixar la llosca allà al terra.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Je,je, espavilat l'astronauta i previsor...però no passen pel detector de tabac, abans d'enlairar-se???
Bona nit,
M. Roser

Alyebard ha dit...

Al pas que anem ni a la lluna.

Yáiza ha dit...

Doncs a mi ja em semblaria bé, que només es pogués fumar fora de l'atmosfera terrestre, què vols que et digui... ;)

Elfreelang ha dit...

M'agrada el teu relat...esperem no haver d'anar fins la lluna per poder fer una pipada al cigarret...

Lluna ha dit...

Vols dir que no hi fa molt fred per allà?? A veure si tb hi hauran de posar estufes. Quines idees que surten del seu caparronet Sr. Samsa.
Què tal el finde??

Violant d'Atarca ha dit...

Gairebé fa un any que he deixat de fumar, tot i que no consumia gaires cigarretes, per això mateix, però, aquestes em suposaven un verdader plaer: després d'un cafetonet, a la sortida de la feina, etc. Com que m'adonava que les excuses per fumar-ne una de més començaven a augmentar més de la mida, vaig decidir fer el cop de cap (no era pas la primera vegada, però).
Ara, em sento molt bé, però em sap greu una cosa: em fastigueja molt el fum de tabac, la seva olor, el fum passejant-se per la meva cara o la roba... no em vull tornar intolerant envers el tabac, però no sé per què, l'he avorrit totalment. Potser, sense ser-ne gaire conscient, m'he manipulat psicològicament perquè així sigui. No crec pas que m'hagin tirat d'amagatotis gotetes d'avorrir el tabac en el got de cervesa... penso, vaja!

Miss Yuste ha dit...

Ben fàcil és anar-se'n a la lluna de tant en tant, sense més companys de viatge que el nostre cervell.

El meu cervell també fumaria allà tranquil. Com diuen a la meua terra, "a la lluna de València".

Salut i peles, Gregori :)
Un plaer llegir-te!

belkis ha dit...

L'altre dia estava jo molt estressada, gairebé deprimida. I xatejava amb una amiga, una dona excepcionalment optimista i vitalista que em fa sentir bé la majoria de vegades.
I jo li deia: "com deia no sé quin dels germans Marx, paren el mundo que yo me bajo".
I ella em va contestar: "i on aniries".
Jo li di: "no ho sé".
I un cop més la meva amiga em va revitalizar; em diu :"vés a fumar a la Lluna". I m'envia l'enllaç a aquesta entrada, a aquesta meravellosa entrada teva.
Durant uns segons em vaig sentir com si realment hagués fugit a fer un cigarret a la lluna, apartada de tot i de tots, i tornés a posar els peus a terra.
Gràcies a ella....i a tu.