LA PENYA

diumenge, 25 de desembre de 2011

PRÀCTIQUES NADALENQUES

      Deu anys enrere (el dia de Nadal de l'any 2001) em vaig instal·lar per primera vegada a Barcelona, buscant una nova feina i una nova vida. En aquell temps jo era un paio solter, sense compromís i lliure com un "pàjaru". Un 25 de desembre al vespre hi ha poca cosa a fer, així que vaig anar a donar un tomb per la part baixa de la rambles i, per primer cop a la meva vida, vaig deixar que una puta (era força guapa) se m'endugués cap a  l'habitació fosca i sòrdida d'una pensió situada a la part més bruta del Raval. En aquell moment no tenia cap necessitat especial en aquest sentit, era més aviat una qüestió de curiositat i de morbo. La cosa em va molar, així que en els mesos següents vaig deixar endur-me per les passions més baixes i vaig començar a freqüentar aquests tipus d'ambients. Però la cosa no es va quedar aquí; vaig començar a experimentar i a provar tot allò que no havia sortit de l'àmbit de la fantasia: la dominació, el sado-maso, bondage, disciplina anglesa i un seguit de filies que no detallaré aquí per evitar ferir suceptibilitats. Aviat me'n vaig adonar que, tot i que m'ho passava força bé, no era convenient deixar-me engullir per aquest tipus de pràctiques, per dues raons fonamentals: l'econòmica, els meus ingressos no em permetien dur aquest tren de vida sense tenir problemes per arribar a final de mes ( i a vegades al dia 15) i, sobre tot, perquè m'anava apartant de la meva vida social i deixava de banda les relacions amb altres dones. Tal com hi vaig entrar, en vaig sortir i , fins ara, no hi he tornat. Tinc un bon record d'aquella època, va ser intensa i molt interessant, però tot i així em quedo amb la cosa més convencional: l'atracció entre dues persones i la seducció. 

16 comentaris:

aina ha dit...

No cal deixar aquestes pràctiques per qüestions econòmiques, hi ha dones practicants fora del negoci. Basta que triis bé el canal del xat.

Gregori Samsa ha dit...

Ara prefereixo seduir xavalites innocents i com més joves millor.

Ventafocs x ha dit...

Molts d'anys, Gregori!

Violant d'Atarca ha dit...

Que conservador arribes a ser, Gregoriet! O sigui que aquests tipus de pràctiques sexuals que esmentes no es poden dur a terme amb la parelleta de torn, amants ocasionals, la companya formal, oi? Només amb professionals del sexe? Vaja, vaja, ara entenc perquè cada cop les relacions estables en són menys... d'estables. Mantenir la imaginació viva en el terreny sexual és cabdal per foragitar la monotonia i la minva de la passió passats els primers temps. Jugar a ser el papà i la nena-Lolita, el mestre i l'alumna disciplinada, el gosset fidel i la mestressa de casa experta en confeccionar melmelades artesanals, la mare que castiga el nen perquè no fa bondat i no li dóna mam... etc. però amb algú amb qui tinguis confiança pot arribar a ser molt, però molt engrescador per passar estones fora del món rutinari endinsant-nos en la fantasia d'aquests microcosmos particulars.
Un cop de fuet (dels que es mengen, per què no?) al culet, apa!

Elfreelang ha dit...

Ni la cartera ni l'anima ....millor amb una parella voluntària i a sobre és gratuït ... en fi dalt del meu comentari t'indiquen el camí ... jo he fet altre tipus de pràctiques nadalenques com ara engreixar el cos a base de galets....en fi Bon nadal !

Gregori Samsa ha dit...

Violant, ni conservador ni liberal, sinó tot el contrari
Cadascú s'ho fa com pot, jo he explicat la meva experiència, sense pretendre donar lliçons de res. És el que té ser un puto outsider, que a diferència de la majoria de penya, no sé res, només pretenc sobreviure. Per cert, per què aquesta obsessió en mantenir la parella costi el que costi?

Elfree, en el meu cas sempre han estat parelles voluntàries, sinó estaríem parlant d'una altra cosa.

Hosti, m'apreta el tanga de lleopard, ja em semblava a mi que era un parell de talles més petit

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquest tanga te'l va cagar el tió? t'ho pregunto perquè veig que no l'has pogut canviar...
Jo no sé si erets lliure, però un bon "pájaru", sí...
per cert, l'altre dia em vaig entretenir a buscar la paraula outsider i no l'he trobada???

M. Roser

Violant d'Atarca ha dit...

Gregori, rei, jo no dic pas que s'han de fer aquestes coses per mantenir el coi de parella costi el que costi, sinó per divertir-t'hi, ja que tu dones a entendre que certes pràctiques sexuals millor es fan amb professionals. A més a més parlo en general, no pas pensant en mi. Jo no crec en les relacions estables, penso que no és normal que només hàgim d'estimar una sola persona en tota la vida o una de diferent cada quatre o cinc anys. Passa que ens han educat contranatura, contra els instints naturals per interessos creats pel sistema capitalista i clerical, etc. Jo crec que ens poden agradar diverses persones a l'hora i pot ser una cosa bona saber relacionar-te amb cada una d'elles sense cap compromís més que el mutu respecte. Aquest "respecte" conté un significat molt i molt important. Jo sí que sóc un "puto outsider" i així em va, noi...

Lluna ha dit...

Ais Gregori mira que deixar-te endur per les baixes passions!! En fi, espero que les xavaletes molt joves siguin com a mínim majors d'edat, pel teu bé...
I aquestes pràctiques (siguin del tipus que siguin) va bé portar-les a terme durant tot l'any.
Bones Festes!! Que encara en queden unes quantes per cel.lebrar.
Petonets

Clidice ha dit...

T'ho ha dit la Lluna, que si això només ho fas per Nadal, i resulta que és el que et "motiva" (ehem), deus anar una mica estressat la resta de l'any. A mi, un tipus em vé amb aquesta cançó i li cardo una hòstia ... ai, no, que és el que volia huas huas huas :D

Això de la pasta és definitiu, l'únic motiu correcte per deixar qualsevol vici ^^

carina ha dit...

Ostres, Gregori, eres tu?

Alyebard ha dit...

Has de triar i remenar que n'hi ha que s'ho deixen fer sense pagar!

Nacida en África ha dit...

Bones festes, Gregori i que el 2012 vingui plé de salut i alegries.

Brisas y besos.

Malena

jomateixa ha dit...

Bon Any!

Miss Yuste ha dit...

M'agrada tot allò que escrius, sempre és real i visceral. Però també és cert que de vegades la passió acaba portant a conseqüències fatals que no sabem controlar.

Feliç any!

carina ha dit...

Toc, toc