LA PENYA

dimarts, 14 de febrer de 2012

AMOR FOU

     Tot i la prosa llepada de què fa gala, en Javier Marías és un dels meus escriptors preferits. Des d'aquell llunyà All Souls ( Todas las Almas) de meitats del 80, he anat devorant amb devoció totes les novel·les que s'han anat editant d'aquest autor madrileny i madridista. En realitat té un parell d'obres anteriors a All Souls, que encara no he llegit i em penso que no ho faré mai. En una ocasió vaig llegir en una entrevista que el mateix Marías admetia que en aquestes  novel·les primerenques havia utilitzat un llenguatge excessivament retòric i pretensiós, defecte que atribuïa a la seva joventut. No cal donar-hi més voltes.
     Les històries que crea Javier Marías acaben atrapant-me de forma obsessiva, potser perquè és capaç de crear uns mons i una atmosfera que puc reconèixer amb facilitat i uns personatges els quals em sento identificat o m'agradaria sentir-m'hi. En qualsevol cas entenc el què m'explica, cosa que no puc dir de tot el que llegeixo.


             Los enamoramientos, última novel·la d'en Marías, és una història a on s'hi barreja seducció, passió, relacions de parella, amor i mort; en definitiva, temes tan recurrents com efectius. El personatge central s'enamora d'un subjecte poc recomanable, el qual està enamorat d'una tercera persona, la qual està casada amb un subjecte el qual, només començar la novel·la, maten a ganivetades en meitat del carrer sense motius aparents. Com es pot veure, una trama ben senzilla.
             En un moment de la història un personatge li diu a un altre: " Ens agradaria creure que som els escollits, però sovint tan sols som els disponibles" 
             Ah! ja ho veuen. Ens passem bona part de la nostra vida cercant la mitja taronja, la persona que encaixi com un guant a les nostres necessitats sense advertir que, amb una mica de bona voluntat, la veïna soltera (o veí) del segon primera és la persona que ens alegraria l'existència.
    



11 comentaris:

Lluna ha dit...

Ais Gregori, i de vegades ni estan disponible...!!!
Però molt bé la publi que li fas al Marias, espero que al menys et faci arribar algun llibre de franc.

Petonets Xato

carina ha dit...

A mi Marías em va enamorar a la universitat, n'era una devota llegidora, amb els anys ha anat caient en desgràcia dins la meva prestatgeria, fins a fer-se del tot inexistent. De tota menera, en guardo un bon record, com aquell primer nòvio del qual no recordo el nom però que evoco amb tendresa pel fet d'haver estat el primer, el disponible.

Soldorient ha dit...

Quanta raó que tens....

Gregori Samsa ha dit...

Lluna, no cal que el Marías em regali cap llibre, jo els robo

Carineta, els primers nòvios no s'evoquen amb tendresa, sinó amb repelús

Jo sempre tinc raó, Sol, menys quan no la tinc

M. Roser ha dit...

Pel que veig,Gregori, les novel·les
d'en Marías parlen de la vida...
Suposo que és difícil saber si ets l'escollit o el disponible...

aina ha dit...

La disponibilitat no ho sé, però jo sempre ho he dit que no és tant la persona com el moment.

Elfreelang ha dit...

No l'he llegit mai hauré de provar-ho...gràcies!

Gregori Samsa ha dit...

Roser i Elfree, us recomano que llegiu alguna novel·la d'aquest pajaro, us agradarà

Aineta, el moment, la disponabilitat, la disposició,moltes coses. Ara, el tipus de persona també ajuda...

camino roque ha dit...

pero eso ya lo sabíamos no Gregori?

no hay ninguna mitad por ahí suelta. todos somos enteros nos guste o no.
y arrimamos piel y vida, si apetece, con el que esté ahí, en ese momento, disponible.

cantireta ha dit...

Si és el que publica a la darrera pàgina del País en diumenge, m'agrada molt.

belkis ha dit...

Jo no conec aquest autor. De fet, fa tant de temps que no llegeixo que no sé ni com reconeixo encara les lletres.
Existeix la persona idònia? Si la trobem, ha d'estar disponible? Què vol dir disponibilitat? Crec que aniré a dormir amb aquests pensaments profunds a veure si trobo les respostes.