LA PENYA

dissabte, 10 de març de 2012

L'EFECTE MIRALL (2)

          En Marc Col Fil, amic i company d'en Gori Maguí, músic aficionat i gran coneixedor de la dona (de la seva, concretament) li havia parlat d’una clínica molt bona,
a on havia estat ingressat anys enrere, quan havia patit un problema hepàtic de
certa gravetat i que va poder superar de forma satisfactòria, gràcies al bon ofici dels
professionals de la clínica en qüestió. En Gori Maguí va anar a visitar-se a tan
il·lustre institució mèdica; durant un parell de setmanes li van estar fent tot tipus de
proves, reconeixaments, anàlisi, TAG’s, radiografies i tocaments de tota mena.
Finalment el diagnòstic fou molt clar: a banda d’un lleu sobrepès, d’uns pulmons
tacats de nicotina i un fetge amb certa graduació alcohòlica, no existia cap enfermetat
incurable ni cap òrgan irrecuperable; hauria de fer una dieta equilibrada, una mica
d’exercici, res de fumar i reduir ingesta alcohòlica. Per arribar a aquesta conclusió no
l’hi hagués calgut tal despesa de temps i diners.
            En Gori Maguí intuïa que alguna cosa li passava, alguna cosa que aquells
ninots en bata verda i aires de grandesa no havien estat capaços de trobar. Llavors
va pensar que si el seu problema no era físic podria tractar-se d’una qüestió mental.
Aquell defalliment, l’angoixa, els estats d’ànsia en què es despertava algunes nits,
amarats de suor i amb palpitacions, tot plegat, què significava? Estava perdent la
raó? S’havia convertit en un paranoic, en un esquizofrènic? Aquesta vegada no va
consultar res per Internet.
              L'Alba, una col·lega del despatx de 33 anys, bruna i puta, amb qui va tenir un embolic, li havia parlat molt bé d’una psicòloga la qual havia estat de gran ajuda
en moments difícils. De fet, l'Alba era una persona molt inestable i amb un caràcter
complicat. Encara ara no s’explica com va ser capaç d’enrotllar-se amb ella, potser el
fet de trobar-se-la un dia en el lavabo d’homes amb les faldilles amunt, les calces avall i
masturbant-se havia estat definitiu.
         En Gori Maguí creia que la psicologia era una estafa i els psicòlegs uns
aprofitats, que t’emboliquen amb la seva xerrameca i que l’únic que pretenen és fotre’t
els quartos. Desesperat com estava, es va agafar en el ferro roent de la psicoanàlisi, no
veia altra solució. Va demanar a l'Alba el telèfon de la curandera de cervells i hi va
concertar una entrevista.

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Seguirà oi?

Lluna ha dit...

Apurat el veig jo en Gori, quan va de cap a tot allò que el sembla una estafa. Però suposo que tots ens agafem a un ferro roent quant busquem sol.lució.
Esperarem la continuació...
Vagi bé Sr. Samsa!!

M. Roser ha dit...

Si l'Alba era un puta, perquè s'embolicava amb els senyors, què era en Gori que sembla que es tirava tot el que es movia???
En canvi la seva opinió dels psicòlegs no anava tan desencaminada
(alguns)...No sé pas si li arreglaran gran cosa!

aina ha dit...

i L`Alba aquesta va anar al psicòleg abans o després de tirar-se tot el que té tres cames?

carina ha dit...

Samsa, Samsa,
ets dolentot! si el pobre Pedrolo aixequés el cap... que potser és negre, el Gori Maguí?
Mira que.... "bruna i puta"...

Alyebard ha dit...

El que li convé al Gori Maguí és una bona tongada de senyores que fumen i tracten de tu en un bar prop de la Junquera. Li sortirà igual de car que el psicòleg però quedarà més content.

Gregori Samsa ha dit...

Sí, Elfree, hi ha un tercer i últim capítol. Originariament era una història de 345 capítols, però he mirat d'escurçar-la per deferència als meus admirables i apreciats seguidors.

Has de pensar,Lluna, que els ferros roents estan molt valorats, cotitzen a l'alça

Ja ho pots ben dir, Roser, aquest Maguí és un pocavergonya, mira que tractar de puta a l'Alba, i ell què? eh? N'hi ha per llogar-hi cadires...

No t'ho sabria dir, Aineta, però em fa l'efecte que l'Alba, després de follar-se a tot bitxo vivent, va deixar d'acudir a la consulta.

Carineta, l'orígen ètnic del sr. Maguí és irrellevant, el que està clar és que l'home està ben negre.
I tens raó, demano disculpes als hereus d'en Pedrolo.

Alyebard, tu ho soluciones tot de la mateixa manera, hi ha altres coses a banda del sexe, com ara....
bé, ara no se m'acut res, però segur que n'hi ha.

Miss Yuste ha dit...

M'he llegit d'una l'anterior i aquest; no puc evitar llegir tot el que està al meu abast.

Hauré de dir que els psicòlegs (la majoria) sí són uns estafadors, i que no li anirà bé ni al protagonista ni a cap humà d'aquest planeta. Per tant, deixa'l que vaja i que escarmente per no tornar a anar-hi.

Espere la següent part!