LA PENYA

divendres, 13 d’abril de 2012

    En l'actualitat i des de fa un temps, els anomenats llibres d'autoajuda han aconseguit un èxit notable de lectors i vendes, tot i que sovint recorren a arguments banals, a la demagògia i a una ètica dubtosa.
    Personalment sóc un gran consumidor de llibres d'autoajuda, però dels altres, com ara: novel·la, biografia i assaig. I poesia. Després de llegir uns versos d'en Martí Pol, per posar un exemple, em sento molt millor.

15 comentaris:

Alyebard ha dit...

Totalment d'acord.

Helena Bonals ha dit...

És veritat, però sovint, aquests llibres contenen frases o versos d'altres autors. Jo no els trobo tan dolents.

belkis ha dit...

Jo, com que no espero ajuda de ningú, també em faig auto-ajuda. I quant a lectura, darrerament m'autoajudo més amb lectures online, com la teva.
Salutacions!

belkis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
belkis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
belkis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
belkis ha dit...

Perdón....se me fue el dedo! ;)

Yáiza ha dit...

Mai he llegit llibres d'autoajuda, i la veritat és que em fa ràbia quan trobo un llibre d'autoajuda camuflat de novel·la. Vegi's l'Albert Espinosa, que aprofitant qualsevol argument de conte infantil, et fa el sermonets explicant-te que has de fer per ser feliç (com ell, de feliç!). No, no cola!

Però la lectura, la lectura en general, estimar i devorar llibres clar que ajuda. I tant!

Lluna ha dit...

Crec que específic d'autoajuda no n'he llegit cap (a no ser que me l'hagin camuflat de novela com diu na Yáiza) no hi crec, i com amb d'altres coses penso que es qüestió de fe. Així que jo tb seguiré llegint els altres llibres.
Bon cap de setmana Pendonet

Cesc Sales ha dit...

Cert. Llegir qualsevol fragment, per exemple, de Jorge Bucay fa deprimir encara més...

Amb la quantitat de llibres i llibres que hi ha en aquest món!!!

(ara mateix llegint el Retrat de Dorian Grey)

conte ha dit...

Fa tres hores que estic intentat publicar el comentari: estic d'acord, a mi el que em va millor es escriure poesia, xarrar amb els amics i apendre coses noves, em puja la mora. També comunicar-me a través del bloc. Buenuuu, a veure si ara va la vençuda i em deixa publicar

M. Roser ha dit...

Avui si que estic completament d'acord amb tu...És una pena que molta gent està enganxada a aquests llibres i s'oblida de buscar l'autèntica ajuda per exemple, en la poesia, en una bona amistat... I de vegades la podem trobar en el nostre propi interior...
Que vagi bé.

carina ha dit...

Treballava en una llibreria quan era a la universitat i el 80% dels llibres que es venien eren d'autoajuda, a finals del 90 i principis del 2000 van ser un boom: la veritat si hem de trobar respostes als nostres problemes en un llibre escrit per algú que no ens coneix... no sé, no sé... només diuen obvietats i allò que volem sentir, per això sempre ens quedaran els argentins, segur que tots tenim un amic argentí que ens pot donar un cop de mà gratis, o no? de vegades se't voldrà passar per la pedra i això també és autoajuda.

Gregori Samsa ha dit...

Ah, Carineta
tu sempre tan pragmàtica...

Clidice ha dit...

Des d'Homer fins ara n'hi ha molts de llibres que ens poden ajudar, però els que tu dius em temo que és una secció que provo d'evitar :)