LA PENYA

dimarts, 3 d’abril de 2012

MENTIDERS


Enric Marco
   L'any 2005, després d'un lustre presidint l'Amical Mauthausen, (organització creada als anys 60's i legalitzada el 1978 i que aplega supervivents de tot el món d'aquest i d'altres camps de concentració nazi) l'Enric Marco és destituït del càrrec de forma fulminant, després de descobrir-se que mai havia estat deportat ni  internat en un camp de concentració, com havia fet creure. En realitat, durant aquella època (1941) en Marco era treballador voluntari, segons un tractat Franco-Hitler, en la indústria de guerra de l'Alemània nazi.
     Durant els anys que va presidir l'organització, s'havia mostrat molt actiu, fent conferències, organitzant trobades i donant entrevistes. Recordo haver-lo vist a la televisió, en programes dedicats al tema del nazisme o a la guerra civil espanyola, mostrant sempre una actitud ferma  i vehement que resultava molt creïble.
      Després de descobrir-se la impostura, en Marco va desaparèixer sense deixar rastre. Actualment es desconeix on viu.  


                                     
Alícia Esteve alias Tania Head

   Després dels atemptats de les torres bessones  l'any 2001, Tania Head es va presentar davant els mitjans americans com a supervivent del pis 79 de la torre sud. De seguida va aconseguir certa notorietat, probablement pel seu relat escruixidor que no deixava ningú indiferent: va lliurar-se de morir cremada gràcies a que algú va poder apagar el seu vestit en flames, va intentar salvar alguns, d'altres van morir en els seus braços, inclòs el seu nuvi Dave, amb qui hauria de casar-se dies després; concedia entrevistes, sortia a programes de televisió i explicava la seva experiència a tot aquell que la volgués escoltar. Va arribar a ser presidenta de la Red de supervivents fins que es va destapar la veritat.
      L'any 2007, un periodista del New York Times, després d'algunes indagacions, descobreix que Tania Head és en realitat Alícia Esteve, nascuda a Barcelona; l'any 1992 el seu pare i un oncle varen ser acusats de frau (cas Planesdemunt) i condemnats a presó; va arribar a Nova York contractada per Hovisa, empresa amb participacions en els magatzems Soho;  Merryl Linch, empresa financera amb oficines al WTC, a on suposadament Tania Head treballava, negaren aquest extrem i, definitivament, no havia estat a les Torres el dia de l'atemptat.
     Després de descobrir-se la impostura, l'Alícia Esteve va desaparèixer sense deixar rastre. Algunes informacions indicaven que s'havia suïcidat, però mai es va confirmar.


       Aquests són dos casos de mentiders molt peculiars, persones capaces de transformar les seves vides, de canviar la història, d'adoptar una nova identitat. Cap dels dos, però, havien tingut motivacions de tipus econòmic ( no van guanyar ni un euro/dolar amb les seves històries) tampoc no tenien la necessitat de mentir per lliurar-se de la llei o d'algun càstig. Mentien per ànsia de notorietat, per ser admirats i estimats. Buscaven la glòria però es van trobar amb el rebuig, la ignomínia i l'exclusió social. Van pagar, i estant pagant, una alta penitència pels seus pecats, fins i tot superior a la que haurien de pagar altres embusteros, com ara polítics corruptes, financers sense entranyes o periodistes venuts.

13 comentaris:

aina ha dit...

Tots som mentiders, Gori, l´única diferència és el nivell patològic d`elles i, aquest, augmenta a mida que decreix l`autoestima.

Gregori Samsa ha dit...

Com més metiders menys autoestima?

No hi estic d'acord, Mira'm a mi, tinc l'autoestima ben alta i en canvi...

M. Roser ha dit...

És curiós la capacitat d'algunes persones de dir mentides tan sonades com aquestes i que les embastin tan bé, que ens les creiem...Jo també recordo haver vist "l'ex del camp" per la tele. Però em sembla molt lleig que juguin amb els sentiments de la gent...I també penso que és una patologia relacionada amb la baixa autoestima, però hi surten perdent perquè sempre els descobreix algú i aleshores...
Les teves mentides són ganes de quedar-se amb el personal!!!

Lluna ha dit...

Suposo que tots en som en major o menor grau, per conveniència, per aconseguir alguna cosa o per escapar d'algun altra. No entenc com es pot arribar a aquests nivell quan tot ha d'estar documentat, però es veritat que els pitjors i més perillosos se'n sortiran sempre "de rositas". Que hi farem!!!

belkis ha dit...

Aquests mentiders, aquests exemples, si realment no creen i alimenten la seva mentida per beneficiar-se econòmicament, està clar que deuen tenir algun problema psicològic. Potser sigui certa la teoria d'una autoestima tant baixa i d'una gran solitud, que el fet de crear aquesta gran mentida i sentir a tothom pendents d'ells els ajuda a creure's algú, a ser per fi el centre d'alguna atenció.
Aquests mentiders en el fons em fan una mica de pena.
Els pitjors són els que menteixen per beneficiar-se dels altres, per robar,...
Els primers fugen davant la vergonya d'haver sigut descoberts.
Els segons fugen per evitar el pes de la llei que en el nostre país sembla que no pesa massa.

Clidice ha dit...

En una societat on no ets res sinó surts als medis, on el que sembla que compti és la notorietat i no la feina ben feta, i la satisfacció sempre ens ha de venir de fora, no és estrany que passi això. En comptes d'acarnissar-nos en ells, potser caldria que miréssim de veure quina mena de món estem construint.

La reina de Saba, o de los mares ^^

Elfreelang ha dit...

A mi aquest dos mentiders em fan fins i tot pena...els veritables mentiders són un altres...

Yáiza ha dit...

Uf, quina tela. Jo suposo que sí que això és una mica patològic... ben bé, suplantació d'identitat. Estic força segura que tots dos es creien les seves mentides.

De totes maneres, no descarto que la dona guanyés diners concedint entrevistes i tal i qual, no?

Tot plegat, malalts o no, segueix sent força insultant per les vertaderes víctimes...

camino roque ha dit...

crearse una nueva vida para escapar de la que se tiene/de lo que se es. es otra vía. corta, pero otra vía.
(y creo que en internet se estila bastante)
...
me he acordado de la película "la vida de nadie"


muy buena entrada Gregori!

Gregori Samsa ha dit...

En un opuscle titulat "Veritat i mentida en sentit extramoral" Nietzsche ens explica que el llenguatge no és res més que una convenció, una trampa, una mentida.
La socialització de l'individu és un llarg recorregut cap a la mentida; la forma com ens relacionem amb els demés està basat amb la mentida; establim llaços d'afecte amb parella, amics i família utilitzan la mentida com a vincle principal; els mitjans de comunicació ens mostren petits fragments de realitat i n'obvien d'altres, per tant menteixen, els llibres d'història menteixen; fins i tot, la imatge que ens torna el mirall és falsa, el que hi veiem dependrà de les nostres conviccions personals, de la forma com ens veiem nosaltres mateixos i del nostre estat anímic.
Així, doncs, la veritat no és res més que la utilització d'un codi establert.

Gala ha dit...

Com era allò que deien... la veritat vos farà grans!
jajaja aquestos la dita sembla que no la coneixen.
Hi ha gent amb una llengua tan verinosa que si se la mossegaren morien enverinats pel la seua propia saliva.
I es que els hi ha, que per tal de sentir-se importants contaríen el que fos, i el que es pitjor, a més a més s'ho creuríen.

Personalment no sé contar mentides, se'm nota massa.. així que ja he desisitit de l'intent.

Besets mediterránis.

Audrey ha dit...

Aquests mentiders deuen ser patològics...quanta buidor ha d'haver en les
seves vides!, per caure en aquest trist parany. Malgrat estiguem voltats de mentiders, no crec que la mentida sigui la base dels nostres llaços socials (almenys en el petit món que ens acull), ja em perdonarà Nietzsche per contrariar-lo.

Bona reflexió! (de debó!)

M. Roser ha dit...

Em sembla que es diu " la veritat us farà lliures"...