LA PENYA

divendres, 20 d’abril de 2012

TRILOGIA

       Vaig esperar que el taxi s'allunyés. Des del seient del darre-
ra la noia em va dedicar un somriure, el seu esguard verd m'om-
plia de desconcert i inquietud.

   En qüestió d'un mes finalitzava el termini donat per l'edito-
rial per entregar la primera novel·la que hauria de conformar una trilogia dedicada a les relacions sadomasoquistes dins el matri-
moni. Davant la meva Olivetti Lettera mirava de confegir una his-
tòria amb cara i ulls.

   La noia va deixar anar la seva melena rossa sobre el meu mem-
bre cada vegada més viu i erecte. Em va escopir a la cara i em va
posar el peu a la boca, m'apretava els ous i em mossegava els mu-
grons; mentre me la follava la bufetejava i li estirava els ca-
bells, amb fúria. Vam caure del llit.

   Van trucar a la porta. Vaig anar a obrir, enutjat, no m'agrada que m'interrompin mentre escric. Era la meva ex, no volia res, només donar pel cul, com sempre. Només la puc odiar quan no la tinc davant.

   La noia era especial, ho vaig veure de seguida. Li agradaven coses diferents. La vaig conèixer al metro, o potser en un bar, no n'estic segur; amb ella vaig poder fer realitat algunes de les meves fantasies més obscures, també vaig poder conèixer algunes pràctiques que ni jo mateix hagués gosat imaginar.

   Li vaig servir un cafè a la Mònica, xerrava pels descosits. Jo em limitava a escoltar i a mirar-la. Encara m'agradava i ella n'estava de mi, però no podíem viure junts, no n'erem capaços. Vam estar casats durant vuit anys, 2922 dies amb les seves nits.


   Vaig deixar de picar colpejar les tecles de la meva Olivetti. Les idees no em sortien, el que escrivia fotia pena: tòpics i llocs comuns, collonades, una puta merda.


   Érem per terra, ella xisclant i jo gemegant. Al final vam quedar adormits, ella en mig d'un bassal de semen i jo amb el cos amarat de sang i orina.


   La Mònica m'explicava que per fi la Sara (filla del seu primer matrimoni, nosaltres no vam tenir descendència) tornava a Barce-
lona després de viure durant deu anys amb el seu pare a Bòston (Massachussets). La seva mare m'havia ensenyat algunes fotos de quan era petita, però ara la nena s'havia convertit en una dona atractiva i intel·ligent, fregant la majoria d'edat i amb un esguard verd que t'omplia de desconcert i inquietud.

   

 

   

11 comentaris:

aina ha dit...

Molt bona manera de redactar la teva, Gori, tan passional i viva com et caracteritza.

Me fa molta ràbia això dels teus "continuarà", em deixen sempre amb ganes de més.

Elfreelang ha dit...

Bona trilogia....seguirà?

Gregori Samsa ha dit...

Tot i que el títol del post pugui donar a entendre que la història té continuació, en aquest cas no és així.
La història és aquesta, breu i concisa com un cop de puny al mentó.

El desenllaç és cosa vostre, en el cas que ni hagi un.

Pais secret ha dit...

Cordons, el triangle promet.

Lluna ha dit...

Jo no sé si arribarà a escriure la trilogia, que veig que aquest noi es fàcilment desconcentrat, ja sigui per una ex o per una noieta que frega la majoria d'edat amb un esguard verd...
Ais Estimat Samsa et rodeges d'una gent!!!
Petonets

belkis ha dit...

Jo crec que no hi haurà trilogia; que el títol de l'entrada es refereix a la trilogia que li havien encarregat d'escriue al prota.
El que a mi em desperta curiositat és saber si la noia sabia amb qui s'anava al llit.

lolita lagarto ha dit...

com sempre tot queda a casa..:)
una Tri molt Tri, i un relat magnífic!

Gregori Samsa ha dit...

Sí, País secret, un triangle rectangle que, en aquest cas, es compon de dues hipotenuses i un catet

Lluna, ja ho veus xata, el que fan les males influències...

Has encertat Belkis en això del títol. Per altre banda, a mi també m'agradaria saber-ho

Loli, ja ho va dir aquell (l'actual conseller d'interior): que te la "chupi" el tri-partit

M. Roser ha dit...

Dius la seva ex el va interrompre mentre escrivia...Ara en diuen escriure!!!
Veig que li obsessionen els ulls verds, i quan arribo al final descobreixo que el "pajaru , s'està tirant la filla de la seva ex...com a dit algú, tot queda en família!!!
Que vigili amb els cops de fuet, no s'acabés malament tot plegat...

Yáiza ha dit...

Carai tu, sí que anem forts... Bon relat! Se segueix força bé els dos fils argumentals que barreges... i això no sempre és fàcil. Però quina tela, no?

Alyebard ha dit...

Bravo!!