LA PENYA

dimarts, 29 de maig de 2012

BANCA ÈTICA

Joan Antoni Melé, subdirector general de Tríodos Bank






           El concepte de banca ètica sempre m'ha semblat un oxímoron i el sr. Joan Antoni Melé, subdirector  general de Tríodos Bank des del 2005, primera entitat d'aquest tipus a Catalunya, mai m'havia inspirat massa confiança. No tenia cap motiu per aquesta animadversió, només era una impressió personal originada a causa dels meus prejudicis pel què fa a les entitats financeres.
            El divendres passat, en el magnífic programa Mil·lenium dirigit per Ramon Colom, es va tractar de la pobresa en la nostra societat i un dels invitats va ser en Melé.
            Les seves opinions em varen semblar força assenyades i amb sentit comú: quan l'estat posa diners per salvar  un banc, no beneficia a les persones que tenen els seus estalvis en un compte corrent (el Banc d'Espanya garantitza els dipòsits fins a cent mil euros per compte i persona) sinó als grans inversos milionaris; qualsevol economia, des de la domèstica fins a la més complexa, hauria de prioritzar el tipus  de despeses, cosa que l'estat no fa (rescata bancs i compra armament sofisticat i molt car i retalla despeses socials bàsiques); és inadmisible que un banc desnoni una família, mantingui el deute i es quedi en propietat la vivenda, una solució seria que l'estat comprés aquesta vivenda i arribés a un acord amb els que hi viuen, aplaçant el deute o pactant un lloguer social, a la llarga els resultaria més barat que rescatar bancs i beneficiarien els sectors més dèbils; els diners que la gent ingressa al banc no generen riquesa, es destinen a productes bancaris, fons d'inversió, borsa i tota mena de sistemes especulatius, per tal de dinamitzar l'economia és aconsellable vehicular els diners per altres vies, al marge dels bancs (convencionals).
           Teòricament, el Triodos Bank destina els dipòsits dels seus clients per realitzar inversions èticament acceptables, genera riquesa, no especula i marca uns interessos raonables. S'hauria de conèixer el rerefons de tot plegat, però en tot cas el sr. Melé ha donat mostres de ser una persona raonable. Al menys en el pla teòric. Al sr. Melé i al seu banc ètic li concedeixo el benefici del dubte, però en cap cas me'ls creuré cegament. Hem pagat un preu molt alt per un excés de confiança cap a certes institucions i entitats.

8 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

jo tampoc me'l crec cegament, però vaig preferir posar "els diners" al triodos que com a mínim teòricament sembla que destina els diners a endegar projectes que no tenen a veure amb militarització i altres conceptes no grats..
si es fa/fes bé és important aquest gest com ho és no comprar determinats objectes de determinades multinacionals..
a internet hauria d'haver una pàgina on es pugués consultar l'origen de cada producte i com treballen les empresses que el produeixen etc.. la possibilitat per part de tots de boicotejar productes, encara pot ser efectiva per tal de canviar condicions de treball..
en un món capitalista el boicot al producte del capital pot funcionar.

Gregori Samsa ha dit...

Amén, Lolita llengardaix

M. Roser ha dit...

De vegades jutgem malament a les persones per les aparences o per algun prejudici, però quan les coneixem una miqueta( com t'ha passat a tu), ens adonem que potser són de fiar...
Saps què passa que estem una mica escarmentats i ja se sap, gat escaldat...
Pel que sembla, aquest és un banc que sembla força ètic, però potser la millor solució seria com abans, guardar els pocs "calerons" que podem estalviar, sota una rajola!!!
I avui més que mai, salut i peles.

jomateixa ha dit...

Ja l'havia vist entrevistat en alguna altra ocasió i sempre m'ha agradat les coses que ha dit.
Encara que com molt bé dieu ara ja ens costa creure el que ens diuen.

carina ha dit...

Ja sé que banca i ètica són paraules exclents (només ens cal mirar al voltant, el nostre dia dia) però cal almenys donar el benefici del dubte, escoltant Melé, Arcadi Oliveras i tants d'altres pots arribar a creure que un món més just és `possible, pewrò si mirem a l'Índia i el senyor dels microcrèdits de Bangladesh, Muhammad Yunus (premi nobel de la pau 2006, també podem veure que no és or tot allò que rellueix... però almenys cal provar-ho però ens falta dallonsens.

carina ha dit...

(paraules exclenst) vull dir. Veritat que no s'enten una merda del que he dit?

carina ha dit...

EXCLOENTS!!!!! dioooosssssssss!!!

Roigbalterra ha dit...

No me fío yo de ninguno Gregori, saludos