LA PENYA

dimecres, 2 de maig de 2012

   El valor de les coses es determina amb un preu ; tot el que té un preu es pot comprar; el que es pot comprar té un valor; per tant, el que no es pot comprar no val res. Conclusió: tot allò que no val res és el que realment val la pena.

8 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

aquest post no té preu..:)

Lluna ha dit...

Perduda estic, jo hi ha moltes coses que no puc comprar, però pq no hi arribo, per contra les que valen la pena, s'ho valen, no sé quin valor els hi vols donar tu, però per mi seran prou importants.
Petonets Pensador

M. Roser ha dit...

A veure senyor Gregori, avui amb aquest sil·logisme, he tornat a la meva època d'estudiant...
És clar, tot allò que no val res, segons les teves premisses, és el que realment val la pena, perquè no es compra...I per mi, tot el que no es pot comprar, és el més important.
Tot i que em sembla que has barrejat el valor monetari, amb el valor sentimental...ufff!!!

camino roque ha dit...

la teoría y la práctica hace tiempo que no se encuentran

jomateixa ha dit...

un bon joc de paraules.
Es clar que, no tenen preu...

Audrey ha dit...

Un post valuós i no té preu!, aquest valor val la pena..., el que toca l'ànima!.

Salutacions,

carina ha dit...

De veritat? què me'n dius del Birkin d'Hermes de color maduixa que em té el cor roba? diga'm superficial...

Elfreelang ha dit...

Benvinguda rauxa! rauxa i disbauxa! bona!