LA PENYA

dissabte, 19 de maig de 2012

#novullpagar(interessos)

     Fa cosa d'un parell d'anys, si no recordo malament, Stéphen Hessel va escriure un opuscle titulat  "Indignez-vous", a on explicava que el món està governat per un poder financer que ho controla tot.
     En Hassel, de 95 anys, d'origen alemany i nacionalitzat francès l'any 1939, va militar a la resistència i va ser detingut i ingressat en un camp de concentració. Va ser un dels redactors de la Declaració dels Drets Humans i ambaixador de les Nacions Unides representant França.
     Mesos després, carrers i places de les principals ciutats i capitals europees (fins i tot  Wall Street) es varen omplir d'indignats exigint als seus dirigents polítics un canvi de rumb, sobre tot pel què fa al poder financer.
     Un any després, en arribar el bon temps, hi ha qui torna a okupar la plaça Catalunya per fer unes birretes, cagar-se amb tot i tal. Així no anem enlloc.
     És hora de passar a l'acció. Tots estaríem d'acord a l'hora d'assenyalar el principal culpable de la situació desesperada en la qual ens trobem: l'omnipresent poder financer. El polític ni l'esmento per què és captiu de l'anterior.
      Hem de deixar de seguir-los el joc, hem d'aconseguir viure al marge dels bancs. Què? Que no és viable? Que el sistema s'ensorraria i tot se n'aniria en orris? Ànima de càntir, això és el que ens han fet creure. Ells no hi podrien viure sense, nosaltres sí. Una altra vida és possible.
    Comencem per retirar tots els diners que tenim ingressats a bancs i caixes ( d'això últim si és que encara  en queda) guardem nosaltres mateixos el que guanyem; quan tinguem prou diners per adquirir allò que volem o necessitem, ho comprem, i si això no és possible per què no tenim prou recursos, sempre podem buscar altra gent dins el nostre entorn i amb necessitats similars per fer un fons comú i comprar allò que necessitem ( per exemple, un cotxe entre dos o tres); també ens podem intercanviar bens o coneixements sense utilitzar diners (de fet, per Internet ja es fa); si jo tinc un assecador i ja no el necessito per què m'he quedat calb i trobo algú que té un matalàs (que jo preciso) i que ja no fa servir per què la seva dona ha fugit amb un ex-directiu de Bankia, es pot fer un intercanvi; si un informàtic precisa els serveis d'un paleta i viceversa, es fa el mateix. Pel què fa a la vivenda, oblidem-nos de comprar un pis, no hi cap necessitat de ser propietari, de fet, mentre estàs pagant una hipoteca (cosa que hauràs de fer bona part de la teva vida) el propietari és el banc, i no cal que us expliqui que passa si no pots acabar de pagar. Així que la solució més factible és el lloguer, cada vegada més barat i assequible. En aquest cas, quan  s'ha de deixar la vivenda, tan sigui per finalització de contracte o per interès propi, entregues les claus i quedes lliure, sense deure ni un puto euro a cap fill de puta xucla-sang. Per engegar un negoci també aplicaríem una filosofia similar, és qüestió de posar-hi imaginació. El que és inadmissible és que cada vegada que hem de donar una passa, hàgim d'anar a somicar a un banc.
     Ara, que també podem continuar anant a plaça Catalunya durant l'estiu, a pintar pancartes de coloraines i cridar consignes més o menys enginyoses i mantenir els nostres estalvis als banc, contractar dipòsits i demanar préstecs i hipoteques, deixant que ens embastin com a bèsties de càrrega amb el cul foradat.
    Reflexionem-hi, companys i companyes, reflexionem-hi.

    

7 comentaris:

M. Roser ha dit...

Jo he reflexionat company Gregori i també penso que el principal culpable, és el poder financer, tot i que els polítics també hi podrien posar una mica d'ordre...
Dius que traiem tots els diners que tenim als bancs (això qui ni tingui)!
Parles de formar una comuna i funcionar per intercanvis o permutes?
Penso que en l'era tecnològica, això no funcionaria a nivell general...Crec que hi ha petits col·lectius que hi funcionen amb bons resultats, però a mi em sona una mica hipie..I de les acampades no sé si en traurem gran cosa.
No hi veig la solució per enlloc, però jo segueixo reflexionant company!!!

Audrey ha dit...

Paraules que fan reflexionar amb un somriure, que sempre prova!,malgrat els temps que corren...No sé que dir-te, la idea és bona i agoserada alhora. Els grans estalvis, hores d'ara, penso que ja són ben lluny...queden els raconets. Crec en les petites iniciatives, locals, en el banc del temps, per exemple..., en fer memòria històrica, en crisis superades i que de mica en mica s'ompli la pica del canvi. Mentre a veure si els que remenen les cireres, fan quelcom de bo!.

Salutacions,

camino roque ha dit...

hay que confiar demasiado en las personas para comprar "algo" entre tres.
y para que ese "algo" se produzca lo veo difícil sin financiación, si el tiempo de la maduración del producto es largo.

no sé. sigo reflexionando.

Elfreelang ha dit...

Cert hem de fer accions, fets i o paraules....nosaltres si ens unim tenim la paella pel mànec...

Lluna ha dit...

No sé per on s'ha de començar, però que ens cal un canvi és segur. Jo quasi que apostaria per un cop d'estat, sobre tot l'economic, una mica com a Islandia: http://www.elconfidencial.com/mundo/2011/islandia-castiga-banqueros-culpables-crisis-20110319-76299.html#
De totes maneres ho veig negre, negre.
Vaja Sr. Samsa, quina manera de fer-nos encarar la setmana!!

Miss Yuste ha dit...

Aquest llibre el vaig llegir per una assignatura de política el semestre passat.

Bé, jo no sóc una entesa per identificar on són tots els problemes però sí sé quines coses m'estan afectant a mi, és clar.

Però el que és necessari és deixar de quedar-se tombat al sofà sense parar de queixar-se com fan molts.


Salut i canvi, Gregori!

aina ha dit...

Compartesc moltes coses amb els Indignats (siguis aquests qui siguin) però ha arribat un moment en el que ja no confio en res més que una vertadera revolució. De quina mena? No ho sé, però eh, m han agradat molt el què penses.

ainamatopeya