LA PENYA

dimecres, 6 de juny de 2012

GAMBERRES

The Mamzelles son tres noies que, a partir de la seva música, han creat un univers particular on tot és possible. Canten pel món desafiant els llavis perfilats, Walt Disney, les sabatilles a l'hora d'esmorzar o les escenes de sexe on tots dos es corren alhora. The Mamzelles es fan acompanyar d'un grup instrumental format per amics com en Dimitri a la melòdica, en Conrado a la guitarra, en Ramon a l'altra guitarra, l'Anton al flautí, en Teo a la trompeta de plàstic i els Manolos als instruments de percussió en general. En aquest vídeo de presentació ens podem fer una idea per on van els seus trets musicals i artístics. No m'agradaria trobar-me-les en un carrer fosc. Bé, sí que m'agradaria trobar-me-les en un carrer fosc.

10 comentaris:

carina ha dit...

Aquestes ties són unes frikis de cuidado. No m'agraden, això de provocar per provocar està massa vist i crec que fan el ridícul. És una opinió és clar! Pel que fa a lo del carreró fosc suposo que sí, que t'agradaria trobar-te-les. T'entenc, Samseta.

Gregori Samsa ha dit...

A qui no m'agradaria trobar-me és a tu, Carineta. Aquesta mirada...
quina por

Quadern de mots ha dit...

Crec que frikis és poc, presa de pèl i mal gust. No és ni divertit. Però ara vindran els crítics i diran que això és innovació musical i plàstica i que, tot el que expressen té un contingut moooolt profund. I la gent aplaudirà, plas plas.

belkis ha dit...

A mi, com a temàtica, aspecte...etc, no m'agraden tampoc.
Però és curiós: crec que tenen bones veus i que conjuntades, donen un bon resultat.
Crec que tindrien més èxit si féssin un altre tipus de cançó

aina ha dit...

Han aconseguit el que pretenien: fer-se conegudes malgrat no tenguin res a oferir.

M. Roser ha dit...

Algú en pot dir música d'això...Potser si les sentís en Napoleó, canviaria la seva definició
i diria "que la música és el més molest dels sons"...
I és una llàstima perquè sembla que tenen bones veus. Elles han aconseguit fer-se conegudes, però a mi se m'ha regirat l'estomac!

Sílvia ha dit...

En el món de la música hi ha lloc per a tot i cadascú tria l'estil que vol. Jo les vaig veure en directe en un concert benèfic a Vic i primer no em van apassionar, però al final tampoc em van disgustar tant. Van fer l'espectacle i van fer passar una bona estona al públic. Tenen un toc d'originalitat i tampoc no crec que tinguin gaires pretensions més enllà de cantar i divertir el públic.

cantireta ha dit...

Tenen una tècnica vocal impressionant. Afinen i saben cantar. Bravo!

Gregori Samsa ha dit...

I el que és més important
són guapes, les paies

Yáiza ha dit...

Doncs mira... amb aquest vídeo penso que mostren una personalitat que, o bé agrada molt, o bé no agrada gens. Jo sóc més aviat de les segones, no m'acaben d'entrar. Potser sóc massa classicona, ves! No descarto que, d'aquí un temps, a costa de sentir-ne cançons, m'agradi la música que fan (amb prou feines les he escoltat, eh) i que em passi el dia tararejant les seves cançons. Però així, amb aquest vídeo per davant, no me n'agafen ganes.