LA PENYA

dimecres, 27 de juny de 2012

SOL I OMBRA

      L'expressió estranya d'en Sam podia indicar un estat anímic d'abatiment i tristesa. Caminant cap cot rambla amunt, anava esquivant de forma mecànica vianants hostils i vehicles de tracció animal poc considerats amb l'entorn. Va tombar per Còrsega i es va dirigir cap als jardins del Palau Robert, espai reservat als moments d'introspecció i reflexió. Va seure en un banc, sota un sol de mitja tarda de juny que ja picava fort. En altres circumstàncies una estona de meditació li aportava una pau i serenor d'esperit que l'ajudava a afrontar amb garanties les dificultats habituals d'una vida poc reeixida. Però ara, amb aquella malaltia que li havien diagnosticat, tot agafava un caire realment dramàtic. En Sam no es veia en cor de plantar cara i lluitar; era un home gran i derrotat. Tot s'havia acabat.
      Davant seu, asseguts a l'ombratge, hi havia una parella; ella era relativament jove, per sota la quarantena, atractiva, amb classe i amb un posat de serenor forçada; ell era més gran, tenia els cabells grisosos i anava vestit correctament però amb roba barata. Es veia d'una hora lluny que volia prendre la iniciativa però no se'n sortia. Hi havia alguna cosa especial en aquella parella que va cridar l'atenció d'en Sam; xerraven amistosament, aparentment còmodes i contents, però el llenguatge corporal els delatava: ell s'inclinava envers ella, però la noia oferia certa rigidesa, no s'apartava però procurava mantenir un mínim de distància, semblaven relaxats però hi havia alguna cosa que els incomodava; es miraven però no gosaven mantenir la mirada gaire estona; ocasionalment ell, delicadament, la tocava i els dos semblaven complaguts.
      En Sam va pensar que probablement eren més que amics però no eren amants. Estaven en aquell moment en el qual s'haurien de decidir si deixaven les coses com estaven o feien un pas endavant.
        Finalment es varen aixecar, la noia havia estat mirant l'hora diverses vegades, tenia pressa. Potser hi havia un marit esperant. O potser li interessava fer creure que hi havia un marit esperant.
       En Sam els va veure marxar i va pensar que les relacions humanes són molt complexes i que, sovint, quan ho entens tot ja és massa tard.

16 comentaris:

Pais secret ha dit...

I tant complexes...


( al meu poble un sol i "sombra" és un traguinyol d´anís amb brandy)

Gregori Samsa ha dit...

Doncs sí, concretament un "soberano" amb anis del mono
i normalment s'ho foten de bon matí
llavors és quan es comença a veure les coses clares..

lolita lagarto ha dit...

a vegades entens que és massa d'hora per ser massa tard i segueixes..

Gregori Samsa ha dit...

Exacte, Lola
has captat el concepte

Lluna ha dit...

Complexes?? Complexes és poc, i si a sobre fa calor ni t'ho explico... Ja em perdonaràs, però jo amb aquestes temperatures deixo de ser persona.
I el sol i sombra ni olorar-lo mare meva quina angunia jeje

Petontes i una bona remullada

cantireta ha dit...

Viscut :(
Som diferents en la pell i en l'essència.
PD.Primers campaments del nen. Cadira, recomanacions, medicaments... Però proesa per a tots, ell el primer.
Gràcies, xiquet :)

M. Roser ha dit...

La història m'ha deixat una mica tristoia...De vegades no és fàcil plantar cara a les adversitats, però sempre s'ha d'intentar...
Potser la parella li va cridar l'atenció, perquè si veia reflectit en algun moment de la seva vida...
En Sam ha de pensar que no sempre és massa tard per entendre les coses, i tirar endavant.
Bona nit, per dormir sota les estrelles!!!

aina ha dit...

Jo només puc dir que aquesta al.lota era molt atractiva.

Sílvia ha dit...

Jo crec que no es pot entendre mai tot, sempre hi ha alguna cosa que se'ns escapa. La parella li fa de mirall a Sam però perquè ell ho imagina així, el que els passa en realitat no ho sabrà del cert mai.

Quadern de mots ha dit...

El sol i la calor ho distorsionen tot. Per un altre vegada que vulgui meditar, buscar serenor d’esperit o simplement seure, li recomano el banc de l’ombra.

belkis ha dit...

Jo sempre dic que generalment les coses no són el que semblen...i acostuma a ser així.
Ara m'ha picat molt la curiositat de saber més d'aquesta parella, qui eren en realitat i com acabarien.

carina ha dit...

Amb "sol i sombra" o sense, les relacions són complexíssimes, tant si es miren des de dins com qui les veu des de fora

Gregori Samsa ha dit...

I si ens hi fixem, el títol podria tenir connotacions taurines
així que també es podria dir"sang i arena"

Miss Yuste ha dit...

Jure que creia que anaves a parlar dels bous... Sol i ombra és el que posa a totes les places de bous, atenent a la teua condició econòmica.

El que he de dir és que les dones sovint esperem coses dels homes que no arriben. Vos costa entendre'ns, done fe!

Salut i peles, xato :)

Gregori Samsa ha dit...

Miss Yuste, i és que les dones haurieu de venir amb un llibre d'instruccions, d'aquella mena de llibre d'instruccions que després de llegir encara entens menys de què va la cosa
no hi ha solució possible

jomateixa ha dit...

son molt complexes i jo avui estic força espessa (deuen ser els nuvols)...