LA PENYA

divendres, 19 d’octubre de 2012

DETERMINACIÓ

     Fins i tot en el seu silenci persistent i obstinat, ell podia captar el pes de les seves recriminacions. "No m'estimes prou", li havia dit en un passat que començava a semblar remot. "Si m'estimessis faries allò o això altra". Ara ella no deia res, posava els ulls tristos, torçava la boca i començava a caminar mig d'esma amunt i avall de l'habitació. Ell no ho suportava. Feia temps que tot s'havia acabat, però ell no s'imaginava vivint lluny d'ella. Tot i així la situació era insostanible.
   - "Et vols separar?" - però ella no contestava, l'ignorava. Ell va suposar que hauria de prendre la iniciativa i donar el pas definitiu. "Ens separem, això no pot continuar així". Però ella continuava amb la mirada fixa en les pàgines d'aquell llibre de temàtica filosòfica. No badava boca. En realitat ell pensava en dir tot allò, s'imaginava pronunciant tot aquells mots en veu alta, però de la seva boca  no sortia cap so.
    Aquell vespre, en arribar a casa, va trobar una nota sobre la taula de la cuina que hi deia: "He marxat. No intentis posar-te en contacte amb mi". Ell va deixar-se caure al sofà i, abatut i desolat, va pensar com s'ho faria a partir de llavors per arribar tot sol a final de mes.

9 comentaris:

Lluna ha dit...

Doncs li tocarà llogar una habitació, o compartir cotxe o utilitzar transport públic o vendre el seu cos... per opcions que no quedi!!!

Gregori Samsa ha dit...

Però, però...Lluna
jo et parlo d'una trista història de desamor i tu em parles d'opcions.
tsé, tsé... a ón queda el romanticisme?

Lluna ha dit...

El romanticisme quan ella ha fugit es queda rera la porta o potser a la maleta d'ella

Gregori Samsa ha dit...

Sí, o entre l'escrot i el cul d'ell

Lluna ha dit...

Si, alguns el tenen per aquí situar, si. jijijiji

Josep ha dit...

Agh, aquestes situacions són horribles. I previsibles.

M. Roser ha dit...

Ostres, quin morro el tio, doncs que es busqui un curro...Ara entenc perquè no li diu que es vol separar.
M'imagino l'escena de l'habitació...
Ell li fa xantatge emocional i ella li contesta amb la més absoluta indiferència, que fa més mal que el desamor!!!

belkis ha dit...

No és tan senzill, i tanta importància té el desamor com els problemes econòmics.
Apostaria el que fós que ella, abans de marxar, també ha pensat en aquests problemes, en com arribarà a passar el mes,...
Ella ha trobat la solució i, si no ho ha fet, viatja sola i s'arriscarà; evidentment viatja sola, sense nens.
Si nò, aquesta història hagués tingut un final diferent.

helena arumi ha dit...


Em fa pena la situació. Està clar que havia d'acabar malament. Sense dialogar, discutir, fer les paus, riure...només amb indiferència no hi ha parella que aguanti.

Aix ;D