LA PENYA

dissabte, 24 de novembre de 2012

CONSIDERA EN SERRA

      En Serra considera que el món s'està tornant boig, que s'han perdut els principis, que tot és igual, que ara resulta que dues persones del mateix sexe es casin és ben normal. Món de bojos.
      En Serra vaneja, recorda el dia que la Júlia, la seva filla, va fer 18 anys. Tot una dona. Li va regalar un cotxe, de segona ma, això sí, per què en Serra es guanya bé la vida, però tampoc la balla grassa. Poder contemplar la cara de felicitat de la nena s'ho valia.
      En Serra cogita al voltant de l'amistat. Abans era clar que significava aquest mot, ara ja no. Aquella noia, la Clara, amiga de la seva filla, estrafolària en les seves maneres, abillada de forma estrambòtica, de moviments excèntrics i costums snobs, mirada penetrant i d'expressió agressiva, s'havia fet íntima de la Júlia.
      En Serra barrina, en què es va equivocar ell i la seva esposa? Què varen fer malament? La filla se n'anava a viure amb la Clara. Bé, ja ets major d'edat, està bé que volis del niu, però tampoc cal córrer, ja tindràs temps de. No es tracte de compartir pis amb una amiga, papa, que la Clara és la meva parella, estem juntes, ens estimem, he provat de dir-t'ho però no m'escoltes. Adéu, papa.
      En Serra està fet una olla. La seva filla es casarà amb una altra dona, tindran fills? però, com? qui farà de papa i qui de mama. Un garbuix.
      En Serra reflexiona i conclou que l'important és estimar-se i ser feliç i estar amb la persona que has triat i ser lleial i fidel a les teves conviccions, sense por, amb coratge.
      Això creu en Serra.

9 comentaris:

Lluna ha dit...

Doncs en Serra fa bé, tan de bo tothom reflexionés i conclogués amb tanta coherència.
Bona nit de reflexió Gregori...

M. Roser ha dit...

Caram, aquest senyor Serra, per l'edat que representa,( si la filla fa 18 anys)demostra una mentalitat molt oberta...
Suposo que la societat evoluciona tan de presa que de vegades més d'un/a es fa un garbuix...

Avui m'has fet pensar en dues paraules, que no les havia sentides mai, les he deduït pel context...
I ara, apa, a reflexionar!

maijo ha dit...

L'adaptaciò constant a l'entorn forma part del creixement personal. En Serra fa bé el seu camí. Salutacions.

Elfreelang ha dit...

Tots els Serra han de fer com aquest i reflexionar per acceptar i comprendre!

Verónica C. ha dit...

Pues menos mal, porque muchos no lo aceptan.
Conocí a un padre que incluso se suicidó por ello.

Saludos

Miss Yuste ha dit...

Els prejudicis i els estereotips canvien amb la maduresa i les experiències vitals; és una premisa màxima de l'educació, la plasticitat, és a dir, que l'ésser humà és un motlle que es va modificant per fer figures més boniques.

Qui no tinga aquesta plasticitat és un cafre de collons... Sobretot si els nostres éssers estimats estan implicats i no ens dóna la gana fer-los feliços.

Salut i peles, Gregori :)

Gregori Samsa ha dit...

Collons, uns comentaris de nivell
no esperava menys de vosaltres, perles

fra miquel ha dit...

Bé per en Serra!

Judit ha dit...

S'estimen les persones, no els gèneres.
En Serra, un home llest!
Perquè al cap i a fi, què hi ha més important que l'amor?