LA PENYA

dilluns, 17 de desembre de 2012

EPICUR

         Epicur ( 341 a C Samos- 270 a C Atenes ) és un dels pensadors més representatius de l'Antiguitat. Reinvindicat per Montaigne, Nietsche i Marx, entre d'altres. L'epicureisme té com a principi ètic suprem la recerca del plaer, a través de l'amistad, el coneixement, el contacte amb la natura, l'amor i el sexe, és a dir, satisfer totes aquelles necessitats que es podrien considerar naturals, (necessàries i naturals) que ens fan créixer i que ens fan sentir en pau amb nosaltres mateixos. Epicur considera un error cercar el plaer a partir d'excessos, d'acumulació de bens materials, de grans dispendis, de satisfer necessitats creades pel mateix home, les quals aporten satisfaccions efímeres que conduiran, irremediablement, a un estat d'ansietat.  Aquests desitjos els considera innaturals i innecesaris. La idea epicuria és que el plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'evitació dels desigs.
       En definitiva, el que ens proposa l'epicureisme és que alliberant l'ésser humà de la por, (als déus, a la mort, al destí i al dolor) mitjançant una vida amb íntim contacte amb la natura, viscuda amb honestedat i sense dispendis superflus, és possible assolir la felicitat.

Màximes i exhortacions

   Els plaers naturals que van acompanyats per una intensa passió però que no provoquen dolor corporal si no els satisfem, neixen d'una vana opinió i, si és difícil que desapereguin, no és degut a la seva pròpia naturalesa, sinó a l'estupidesa dels homes.

  Hem de curar els mals presents amb el record agradable del que ja s'ha acabat i sabent que no és possible canviar el que ja ha succeït.

  No és insaciable al ventre, com diuen molt, sinó que ho és la falsa opinió sobre la insaciabilitat sense límits del ventre.

  És absurd demanar als déus allò que un és capaç de procurar-se per ell mateix.

  Compartim les desgràcies dels amics no amb lamentacions, sinó preocupant-nos per ells.

  Res és suficient per a qui el suficient és poc.

  No facis res en la teva vida que et faci por si ho arriben a saber els altres.

19 comentaris:

M. Roser ha dit...

Ostres a aquestes hores una ja no està per aquests temes tan profunds...De totes maneres, l'Epicur era tot un savi, però en la seva filosofia hi trobo alguna cosa que es contradiu...
A veure la vida íntima en contacte amb la natura etc, etc, no és un desig? I ell diu que seguint aquests principis es pot assolir la felicitat...En canvi la seva idea es basa en l'evitació dels desigs, perquè així no patirem...
Ai, ja no entenc res, ho és la foscor de l'hora o aquest senyor no tenia les coses massa clares, uff!

Hi ha un parell de màximes, però, que m'agraden especialment;
"Compartim les desgràcies dels amics..."
"Res és suficient..."

Gràcies profe, per aquesta classe magistral (ejem) sobre el món clàssic.

Pais secret ha dit...


Quan estudiava filosofia Epicur era el meu preferit, des de llavors li he fet cas. Però també trobo que hi ha alguna cosa extranya en la frase de l´evitació dels desigs...Quin desig es pot evitar?
Expliqui´s senyor mestre.
Gràcies.

Lluna ha dit...

A mi em sembla una mica hippie, no? Clar que potser com la M.Roser és que a aquestes hores les neurones ja comencen a desconectar-se...
Molt ben exposat, si, ets tot un profe!!

Yossi Barzilai ha dit...

Un artículo interesantísimo y una filosofía de vida a la que no le veo ningún inconveniente, el placer por placer sin materializarlo en bienes "tangibles.
Mis disculpas por no comentar en catalán, no sé hacerlo, cierta exposición al idioma hacen que lo entienda medianamente bien pero de entender a hablar va un trecho aún insalvable para mí. Un abrazo :)

lolita lagarto ha dit...

Visca l'Epicur!!!!!! i el plaer i el desig, i l'amistat..
que mai ens semblaran suficients..sempre en voldrem més..,ja té raó ja en el que diu, però som uns bitxets insaciables!

lolita lagarto ha dit...

Visca l'Epicur!!!!!! i el plaer i el desig, i l'amistat..
que mai ens semblaran suficients..sempre en voldrem més..,ja té raó ja en el que diu, però som uns bitxets insaciables!

Clidice ha dit...

A Epicur alguns el vam trobar de grans. És que a monges no era gaire ben vist, però et converteixes ràpid.

Violant d'Atarca ha dit...

Molt contenta que hagi aparegut Epicur per aquestes contrades.
Es un filòsof que malgrat haver-se'n perdut la major part de la seva extensa obra, el que n'ha quedat i perdura és d'un gran valor humà.
Està clar que, en la seva època, va ser un autèntic outsider: admetia les dones en la seva escola/llar "El jardí" on aprenien i convivien juntament amb la resta dels amics, criticava el sistema de manera raonada (cosa que li produïa enemistats, calumnies i venjances vàries), deia que per satisfer la gana i la set li bastaven un tros de pa i un got d'aigua encara que sabia fruir del plaer que li proporcionaven un tall de formatge i un vinet, etc.
Epicur ha estat malentès per força gent la qual l'ha citat com a exemple del sibaritisme, cosa totalment falsa.
Jo he llegit d'ell tot el que he trobat al meu abast, incloent-hi la part més científica: la física dels àtoms (Demòcrit), i la veritat és que és un dels filòsofs hel·lenístics que més m'ha impactat. Crec que va trencar esquemes, que els seus anàlisis sobre l'amistat, el plaer, la mort... continuen essent tan vàlids avui com aleshores. Es una persona sincera, humana, intel·ligent, desinteressada que sap desemmascarar la hipocresia que embolcalla els polítics, la religió, el classisme social, etc.
La veritat és que a mi també m'agradaria poder trobar aquest Jardí on aixoplugar-me de la beneiteria de la societat actual... encara que pensi que hem de seguir lluitant per combatre-la, com feia ell juntament amb els seus seguidors... De vegades, un medi hostil t'obliga a fer-te sectari... per a protegir-te.
Gràcies, Gregori, per recordar-nos-el aquí.
Una abraçada epicúria!


Gregori Samsa ha dit...

Bé, sembla que la frase dels desigs provoca cert escepticisme. Normal. Jo ho interpreto de la seguent manera:
la búsqueda del plaer no significa que haguem de deixar-nos endur per desitjos momentanis que ens poden provocar certa infelicitat a curt termini, per això Epicur centra els plaers en el que ell anomena "naturals i necesaris", en front de desitjos que surgeixen d'una "vana opinió". Evidentment, aquest plantejament no té res a veure amb l'estoïcisme, que defensa la indiferència dels plaers i els dolors externs, ja que l'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot contolar, tot el contrari del que proposa l'hedonisme d'Epicur.

Gregori Samsa ha dit...

Cap problema, Yossi
encantat que hi hagis dit la teva

Violant, xata, una aportació brillant la teva, com d'habitud
Això em fa pensar en la necessitat de deixar clar una cosa que per ser òbvia no cal oblidar: Epicur fonamenta la seva filosofia sobre la base de que es tenen cobertes les necessitats bàsiques. Si et quedes sense feina i t'han de desnonar, l'única filosofia posible és la subsistència a qualsevol preu.

Helena Bonals ha dit...

"No facis res en la teva vida que et faci por si ho arriben a saber els altres", però a vegades és bo de ser artificial i amagar-se, penso.

Gregori Samsa ha dit...

Hum, no sé, Helena
si et refereixes a que tota persona té aspectes íntims que ningú n'ha de fotre res, estic d'acord
però això de ser artificial i amagar-se, penso que no caldria

M. Roser ha dit...

Aparteu les criatures que la Violant, ve amb molta empenta filosòfica...
Mister Gregori podríeu fer una dissertació o discussió a l'estil dels filòsofs grecs...Ja us poso la tarima, els deixebles us escoltarem amb un silenci respectuós...Això si us entenem, sinó ens agafarà la són i
i farem algun badall, he, he...
Salut i filosofia.

Roigbalterra ha dit...

Un plaer culturizarse en el blog.
Saludos y Bon Nadal

carina ha dit...

mmmm, el Samsa se'ns posa filosòfic? què m'he perdut? muaaaaaaaaaacssss!

Miss Yuste ha dit...

Recorde a Epicur de l'assignatura "Pensament filosòfic" de 1er. de carrera.

Recorde la distinció que feia entre plaers físics i psíquics; els primers duren poc i quan es satisfan encara volem més; però els segons ens fan mantenir l'estabilitat i sentir-nos bé per dins.

Que bé em sentia amb mi mateixa quan encara tenia aquestes assignatures que tant m'agradaven.

Bones festes, bandarra!

Elfreelang ha dit...

Ens fan falta Epicurs i ens sobren Maquiavels ! Bon nadal epicuri Gregori!

sa lluna ha dit...

Salut i força per gaudir de tot allò que és natural i necessari -sempre que TOTS puguem arribar a tot el que és natural i necessari- per arribar a sentir-nos feliços.

Aferrades!

jomateixa ha dit...

Ai que en farem poques de coses... o no.
Molt bon any!!