LA PENYA

dimecres, 2 de gener de 2013

    Hivern. Fred i foscor. La falta de llum altera la producció de melatonina i provoca canvis en la concentració plasmàtica d'aquesta substància, la qual cosa acaba degenerant en una depressió estacional, cosa que pot afectar més o menys (o gens) segons la persona. A mi m'afecta molt. La solució seria emigrar cap a latituds tropicals, estar-me tot el dia estirat en una platja de sorra blanca, prenent combinats caribenys i rodejat de belleses morenes. Probablement, en aquestes condicions, la depressió estacional deixaria d'afectar-me.

13 comentaris:

Lluna ha dit...

Tu el que ets és un espavilat!!!
Ja m'agradaria veure't a la Terra Ferma envoltat de boira, aquí si que hi ha depressió estacional. Però s'ha de treure pit i endavant les atxes!!! I escampar la boira.
Si marxes cap algun paratge de latitud tropical avisa'm que igual m'apunto...
Petonets Cari

Gregori Samsa ha dit...

Hi estic d'acord
s'ha de treure pit
però prefereixo veure com es despitreguen altres...

Elfreelang ha dit...

amb molta llum es passa....més o menys....a Noruega ho passaries fatal o no? en fi bon any i fes-te regalar una làmpada solar ( de llum no sé què ...no recordo el nom )

M. Roser ha dit...

Vols dir que és l'hivern? més aviat em sembla que són les disbauxes capdanyeres(?)les que tan deixat amb l'ànim deprimit, que ja comencem a tenir una edat...
A tu et passa com a les plantes, que la falta de llum, et deixa esgrogueït...
Però, no cola, perquè els deprimits no saben la solució i veig que tu la tens molt pensada!!!

camino roque ha dit...

yo estoy encantada con los cambios de estación. no me gustaría todo el año igual, con lluvia o sin lluvia pero igual. no! el cambio es renovación para mí.

Yossi Barzilai ha dit...

Y yo que soy más de invierno :S. La verdad es que al final también me canso de frío y quiero verano y en verano me ocurre lo mismo, creo que me gusta el cambio. Un abrazo :)

belkis ha dit...

Jo m'adapto a les circumstàncies i a les estacions...quin remei.
Però com tu, estaria menys deprimida o més alegre en un ambient més estiuenc, prenent el sol, amb un paio posant-me crema a l'esquena i allà on calgui.....ains...vull que arribi l'estiu!

Ariadna ha dit...

A mi també m'ataca de ple. I revifo quan comença la primavera, els dies s'allarguen, i la llum es transforma.

Bona llum !!

Miss Yuste ha dit...

A mi és que m'agrada l'hivern :)

També m'agrada tota la roba més gruixuda, els barrets, les botes... Per mi no té preu el sofà amb manta, foc o calefacció i pel·lícula. De fet és el que pense fer aquests dies!

BON ANY, BANDARRA! :)

Joana ha dit...

A mi aquest temps m'agrada, molt.
Ara bé, el meu fill que viu a Melbourne ahir eren a gaire bé 40 graus..
Vol que hi vagi aquest nadal, no se què tal estàn de "belleses morenes", però ho pots provar :)

Carme ha dit...

Estic amb la lluna! Tu el que ets és un espavilat!!!! :DDD

De tota manera no em sembla mala idea, la pega és que no sigui fàcil de fer, sinó potser ens hi trobaríem tots allà ajaguts a la platja de sorra blanca!

cantireta ha dit...

Escolta... si vinc, com et reconeixeré? Pel somriure? ;D

Un petó sonor: MUACS!

Roigbalterra ha dit...

Que raó Gregor, m´apunte